(…)
Masclistes republicans
Totes elles van patir el masclisme de l’època i fins i tot, en alguns casos, dels seus companys republicans. «El arrelat masclisme a Espanya no ho podia desterrar la Constitució, de la nit al dia», assenyala la granadina. «Però, almenys, la dona tenia dret a la seva emancipació mitjançant el dret al vot, al divorci, a l’educació, a la potestat dels seus fills i el seu patrimoni personal, a rebutjar l’alienació dels seus béns, per la capacitat de decisió que li atorgava la llei », afegeix Antonina Rodrigo. La investigadora destaca la importància de «la supressió del delicte d’adulteri, fins llavors aplicat a la dona i mai l’home, al contrari que en l’ella suposava un escàndol durament perseguit per la societat, en el marit era homenia».
Victòria Kent va ser la dona que es va veure més afectada pel masclisme dels seus companys, especialment pels comentari de Manuel Azaña, qui escrivia en el seu diari, el 20 de maig de 1932: «En el Consell de Ministres hem ‘… aconseguit per fi executar ‘a Victòria Kent, director general de Presons. Victòria és generalment senzilla i agradable … Però en el seu càrrec de les Direcció general ha fracassat. Massa humanitària, no ha tingut, per compensació, dots de comandament ».
«La tasca de Victòria Kent a les presons va ser revolucionària. El seu lema era: ‘Odia el delicte, col · labora i redimeix al delinqüent’. No van entendre la seva tasca extraordinàriament solidària », reflexiona l’autora de ‘Dones oblidades’.
Antonina considera que el missatge d’aquestes dones, la vigència de les seves lluites per treure la dona de l’ostracisme i la marginació, «ha conservat secretament, tot el seu vigor fins als nostres dies. Les nostres àvies, les nostres mares guardar la seva essència a través del túnel negre del franquisme, com a mirall que havien de preservar per a la dona futura, d’un país lliure ». «L’arcaica tasca de la Secció Femenina i l’Església-afegeix-sempre al costat del poder, van contribuir eficaçment a la reculada impost, en derogar les lleis alliberadores, que la República va concedir a la dona».
Font: Ideal
