Durant la Dècada Ominosa , Ferran VII no va tenir major enemic que la dona patriota «, va escriure Gabriel García i Tassara , exagerant ( una mica ) el que va ser una veritat històrica poc coneguda : que les dones van tenir el seu paper i la seva importància en la revolució liberal espanyola, igual que l’havien tingut en la Revolució Francesa i en la Guerra de la Independència . Amazones de la llibertat ( Marcial Pons . Història) és el títol de l’estudi que signen el catedràtic d’Història Contemporània de la Complutense Juan Francisco Fuentes i la traductora i escriptora Pilar Garí , en què documenten fins 1.454 dones liberals durant el regnat de Ferran VII , des de 1808 fins a la seva mort en 1833 .
El primer que els va cridar l’ atenció als investigadors és que el rastre d’aquestes dones va ser major durant la monarquia absoluta que durant la constitucional «i això s’explica per la capacitat d’adaptació de les dones a la clandestinitat » , assegura l’historiador .
«Durant la monarquia constitucional , la dona estava fora de les institucions , així que els era més senzill moure sense ser controlades» . És a dir , el fet de ser ciutadanes de segona categoria i la infravaloració de les seves capacitats intel · lectuals i polítiques les va col · locar en situació privilegiada per donar suport a la conspiració . «Per exemple , moltes reunions es convocaven en cases de vídues «, explica Fuentes.
En molts casos no existien tan sols registres de dones ( «d’algunes hem tingut notícies per les seves peticions de subsidis de viduïtat des de l’exili » ) i ni un espai penal per a elles . «Per això moltes autoritats s’ho pensaven abans d’enviar una dona a la presó» .
L’execució de Mariana Pineda
La monarquia absoluta no estar en la inòpia molt de temps. Aquesta situació privilegiada de les dones enfront del ferri control que s’exercia sobre els homes ( en alguns casos perquè es tractava de dones de l’alta societat ) va acabar dràsticament en 1831 amb la detenció el 13 de març i posterior execució de Mariana Pineda , pel detestable delicte d’ guardar a casa una bandera revolucionària a mig brodar . No va importar que ella no sabés cosir , el fet d’amagar la va convertir en culpable per un sistema judicial » que durant la Dècada Ominosa cometia tota mena d’arbitrarietats , de manera que mai dos delictes iguals rebien la mateixa condemna» , assegura l’expert .
No es té notícia confirmada de més ajusticiaments que el de Mariana Pineda , però sí de tota mena de condemnes , repressions , amenaces i càstigs , de manera que l’exili era una constant en aquella època . I és que , segons la tesi que defensen Fuentes i Garí , » en la conspiració política , la dona fa de missatgera , correu , intermediària , protegeix perseguits …» . El que avui es consideraria cooperació necessària .
» La dona estava bastant especialitzada en preservar el capital històric del liberalisme , els seus símbols sagrats . Algunes eren condemnades per guardar uniformes , retrats , banderes … » . Es reprèn d’aquesta forma el mite de l’amazona o dona guerrera ( al qual la iconografia ha contribuït ) , que converteix dones d’aspecte domèstic a heroïnes de la resistència i fins i tot aporta segell de realitat a personatges mítics com Marianne a França . » Amazones hi ha en tots els conflictes de finals del segles XIX i principis del XX» , comenta .
La història, però, té un gran sentit de l’humor. Així que al repressor Ferran VII van succeir dues dones. » Maria Cristina va exercir la regència fins que va regnar la seva filla Isabel. Va haver dos reines, però no hi va haver electores» , assenyala l’autor .
Amazones de la llibertat «no és un biografia col · lectiva de dones iguals . N’hi havia liberals per convicció , per tradició familiar , per socialització i també n’hi va haver liberals a desgrat , perquè els seus marits ho eren . Així és que el grau d’abnegació o fatalitat variava molt d’unes a altres «, afegeix el catedràtic , que posa l’accent en un detall : » Per a elles la Cultura va ser la salvació . d’algunes hem pogut seguir la seva trajectòria gràcies a les seves inclinacions literàries o musicals » .
Aquest assaig , en definitiva, és el testimoni d’una raça de dones que » van complir amb el seu compromís – postil Juan Francisco Fuentes- tot i saber que , quan governessin els seus, tampoc tindrien drets polítics» .
Font: ElMundo
