La nit de dissabte a diumenge va morir a París, als 96 anys, una amiga entranyable dels antifranquistes espanyols: Lise London.
Nascuda el 1916, Lise era filla d’un matrimoni de camperols aragonesos, els Ricol, que van emigrar a França durant la I Guerra Mundial. Des de molt jove, es va afiliar a la Joventut Comunista francesa i en esclatar la Guerra Civil treballava a les oficines de la Internacional Juvenil Comunista a Moscou, on havia contret matrimoni amb Artur London, un jove txec que més tard arribaria fama mundial en unes condicions dramàtiques .
En formar les Brigades Internacionals, Lise i el seu marit van venir a Espanya i participar en la guerra contra el feixisme, com van fer molts joves dels més diversos països. A Espanya van combatre per la pau i la llibertat del món. Aquí els vaig conèixer jo a finals de 1936; des de llavors hem mantingut una sòlida amistat.
En acabar la nostra guerra, Lise i el seu marit, a qui tots anomenàvem pel seu nom de guerra, Gerard, van tornar a París, on Lise va treballar amb mi en la JSU fins al començament de la contesa mundial, mentre el seu marit treballava en el Moviment Obrer Immigrat (MOI), que va exercir un important paper en la Resistència contra l’ocupació alemanya. Sota l’ocupació, tots dos van militar en la clandestinitat, afrontant els seus riscos. Lise va ser detinguda pels nazis quan enfilada en una cadira arengava en un mercat a les dones que protestaven per l’escassetat i la carestia dels queviures, que els ocupants requisaven per proveir als alemanys. Va ser portada a un consell de guerra i condemnada a mort. Per trobar embarassada en estat molt avançat del seu fill Gerard, que va néixer a la presó, no va ser executada. Lise va acabar la guerra en un camp de concentració alemany.
Artur London va caure detingut també sota l’ocupació. Torturat i enviat al camp de Buchenwald del que va aconseguir sortir viu a Alliberament.
(…)
El País
