Elisabeth Eidenbenz, la fundadora de la Maternitat d’Elna, va morir ahir a Zuric als noranta-set anys. Entre 1939 i 1944, aquesta mestra i infermera suïssa va ajudar a néixer en aquesta maternitat del Rosselló gairebé sis-cents infants, sobretot fills d’exiliats catalans i espanyols, com també jueus i gitanos que fugien de la invasió nazi.
El 1937 s’havia traslladat a Madrid com a voluntària per a ajudar les mares i els infants durant la guerra, però arran de la victòria feixista Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats republicans, en una llar de maternitat.
Al principi es va mantenir la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d’Europa, principalment dones jueves que fugien de l’ocupació nazi.
Per aquest motiu, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar la política de neutralitat d’aquesta institució internacional. Això li impedia d’acollir refugiats polítics, sobretot jueus, i per això es va decidir falsejar la identitat d’una gran part amb la finalitat d’esquivar aquesta política. Tot i l’amenaça de la Gestapo, a la maternitat es van salvar aproximadament sis-cents nens.
La figura d’Elisabeth Eidenbenz i la història de la Maternitat d’Elna es va recuperar sobretot amb l’obra La maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats (Ara Llibres), de la historiadora Assumpta Montellà. També se n’han fet documentals, films i reportatges, i el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
