En una pausa de la seva vida «avorrida» des que voluntàriament va decidir, fa un an, o viure al geriàtric del seu poble natal, Els Guiamets, Neus Català ha presentat avui «Cendres al cel» (Roca Editorial / Ara Llibres), una novel · la inspirada en la seva vida.
Recorda vivament Català l’any en què l’escriptora Montserrat Roig va ser a veure a París quan preparava «Els catalans als camps nazis» (1977).
«Els mateixos deportats deien que no hi havia hagut dones deportades, quan arribem a identificar centenars», recorda indignada i afegeix: «les dones van ser doblement oblidades, com espanyoles i com a dones».
Considera Català que «és innegable que els homes no haurien pogut fer res sense el suport de les seves dones, de les seves mares o de les seves filles», i d’aquest esforç per fer visibles les dones va néixer el seu anterior llibre «De la resistència i la deportació: 150 testimonis de dones espanyoles «.
Diplomada en infermeria el 1937, Català es va traslladar en l’inici de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, i al final de la contesa va creuar la frontera amb 180 nens orfes, de la Colònia Negrín de Premià de Dalt, que estaven al seu càrrec.
Juntament amb el seu marit va col · laborar amb la Resistència francesa i va fer d’enllaç fins que va ser detinguda pels nazis el 1943.
Tancada i maltractada a Llemotges, el 1944 va ser deportada a Ravensbrück i després al camp de Holleischen (Txecoslovàquia), on va treballar en la indústria de l’armament.
«És difícil descriure el que una sent quan entres al camp. Va ser tètric i cada vegada que vaig-fan un pelegrinatge cada cinc anys-em diuen que canvi de color».
Sense ànim de protagonisme, insisteix que la novel · la serveix per reivindicar el paper de les dones, que van ser molt importants per al treball dels homes en la resistència.
Ella mateixa va fer d’enllaç entre cinc grups i portava els missatges amagats en el tupè, el «pentinat arribaespaña» que estava de moda en l’època.
L’autora de la novel · la presentada avui, Carme Martí, que treballa al Museu de la Vida Rural, va conèixer a Català quan preparava un llibre de cròniques rurals.
«Veure una fotografia de Neus vestida amb el vestit a ratlles dels presos del camp després d’haver estat alliberada em va portar a decidir escriure la novel · la, amb l’objectiu de portar el seu testimoni de lluita a les noves generacions», ha comentat Martí.
