«Madre, hermanos, con todo el cariño y entusiasmo os pido que no me lloréis nadie.Salgo sin llorar. Me matan inocente, pero muero como debe morir una inocente. Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada. Adiós, madre querida, adiós para siempre. Tu hija, que ya jamás te podrá besar ni abrazar. Que mi nombre no se borre de la historia». Carta de Julia Conesa a su madre.
Amb aquesta carta de comiat i amb aquesta voluntat s’executava un dels episodis més negres de la nostra història, l’afussellament de tretze dones (set eren menors d’edat).
Una a una van caure a la tàpia del cementiri de l’est de Madrid, jutjades tot just dos dies abans, el 3 d’agost, en judici sumaríssim, a porta tancada, i condemnades el mateix dia a morir en un termini de setanta-dues hores, i sense esperar a complir aquest termini van ser executades.
Havien demanat morir al costat d’altres companys / es que anaven a ser afusellats aquell dia, però els seus botxins no van accedir a concedir aquest últim desig.
Quan van rebre la notícia de la seva condemna, les joves, donant prova d’una serenitat admirable, van distribuir les seves pertinences entre les recluses, van tenir el valor de rentar-se i pentinar-se, es van vestir amb els millors vestits i van esperar amb fermesa i sang freda que vinguessin a conduir a la capella. Ja en capella, les van autoritzar a escriure una carta als seus familiars, i cadascuna va començar a compondre aquell record que parlaria de la monstruosa injustícia comesa.
Consolar a les altres recluses que ploraven, assegurant que se sentien feliços de donar la seva vida per una causa justa. Quan van venir els seus botxins les tretze dones van sortir cridant «VISCA LA REPÚBLICA».
Però a banda de les injustícies, por, repressió descarnada que hi ha al darrere d’aquest episodi més que negre de la nostra història, amaga un fet difícilment destriable de la seva sort, el paper de les dones durant la Segona República i posterior Guerra Civil. Una lluita a favor de l’activisme, del compromís, de formar part en la construcció del futur, de tenir veu. En definitiva, una lluita per la presències de les dones en la vida pública, com a agents i motor de canvi.
També per la diferència de la filiació política (recordem que les Juventuts Socialistes Unificades, motiu per la qual van ser jutjades i executades, era el resultat de la unió entre la Unión de Juventudes Comunistas de España del PCE y las Juventudes Socialistas de España del PSOE). El fet traspassa partidismes estèrils, el franquisme va acarnissar-se especialment amb les dones i va fer tot el possible per destruir l’esperit de llibertat que elles havien creat.
– Carmen Barrero Aguado (24 anys)
De professió modista es va afiliar al PCE al desembre de 1936. Durant la guerra va portar a terme treballs en tallers de la intendència a València. Acabada la contesa va ser encarregada pels dirigents del Comitè Nacional d’elaborar un pla de treball polític destinat a les dones i va esdevenir la responsable femenina del PCE a Madrid. En aquest pla, confiscat per la policia, es recomanava la creació d’una responsable femenina al Comitè Provincial del partit encarregada d’organitzar grups compostos per tres dones per barriades la missió seria la de realitzar visites a les presons i preocupar-se per les necessitats dels reclusos.
– Martina Barroso García (22 anys)
Entro a les JSU al gener de 1937. Va treballar cosint en un taller de l’organització «Unió de Noies» i, posteriorment, en un menjador social en què es cuidaven a orfes fins que va acabar la guerra. Va organitzar el grup del sector de les JSU de Chamartín.
– Blanca Brisac Vázquez (29 anys)
Era l’única casada i tenia un fill. No militava en cap força política i era votant de dretes. De professió pianista tocava amb el seu marit, Enric, en una petita orquestra que amenitzava les projeccions de les pel·lícules del Cinema Alcalá. L’ajuda econòmica que la parella va fer a un músic militant comunista, Joan Cánepa, després de la guerra va fer que fossin detinguts. El marit de Blanca també va estar en la treu del dia 5 d’agost de 1939.
– Pilar Bueno Ibáñez (26 anys)
De professió modista es va incorporar al començament de la guerra a la feina de rereguarda en una guarderia de Madrid per passar a ocupar un lloc de notable responsabilitat dins del PCE com a responsable de l’Organització del Comitè Provincial de Madrid. La seva tasca va consistir a nomenar a enllaços i dirigents per als diferents sectors del partit.
– Julia Conesa Conesa (19 anys)
Va ingressar en el PCE en 1936 o 1937. Gran aficionada a l’esport va arribar a convertir-se en Secretaria Esportiva del Sector Oest.
– Adelina García Casillas (19 anys)
Va entrar a formar part de les JSU des de primers de 1937. Un cop detinguda i ja a la presó de Vendes treballar com a cartera del centre.
– Elena Gil Olaya (20 anys)
Afiliada a les JSU en 1937. Després de la guerra va entrar a formar part del grup de les JSU del sector de Chamartín de la Rosa amb Martina i Ana
– Virtudes González García (18 anys)
Va entrar a formar part de les JSU a l’agost de 1936 i va esdevenir Secretaria Femenina del Club «Pablo Vargas» abans de passar a la Comissió d’Organització del Comitè Provincial.
– Ana López Gallego (21 anys)
Pertanyia a les JSU des de gener de 1937 i durant la guerra va estar treballant en tallers de costura i ocupant diversos càrrecs en el Comitè Provincial com el de secretària de Ràdio Chamartín.
– Joaquina López Laffite (23 anys)
Va entrar en les JSU en 1936 i va treballar en el Comitè Provincial com ajudant del Secretari Administratiu.
– Dionisia Manzanero Sales (20 anys)
Afiliada a l’abril de 1938 al PCE després que un obús matés la seva germana ia altres nens que jugaven en un descampat. Va treballar com a mecanògrafa a la Comissió d’Organització del partit del Sector de Chamartín de la Rosa.
– Victòria Muñoz García (18 anys)
Es va incorporar a les JSU el 1936 i, un cop acabada la guerra, va entrar a formar part del grup del sector de Chamartín de la Rosa.
– Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys)
Va entrar en les JSU en 1936 i va arribar a ser cap de grup del Sector de Chamartín de la Rosa
