Seleccionar un pare potencial per als fills tal sembla que no és molt diferent a realitzar compres per internet i, en el negoci de la inseminació artificial, a Dinamarca li està anant com flors i violes.
“Moltes de les nostres clientes volen que els donants mesurin 1.80m i que tinguin ulls blaus”, diu Peter Bower, director del Nordic Cyrobank, mentre em mostra la seva base de dades de donants de semen.
Les clientes refinen la seva recerca en l’ordinador per eliminar homes que estiguin sota o sobre cert nombre de quilos. Fan clic a la semblança d’un candidat i, pagant un import, tenen accés al so d’una entrevista i una fotografia seva quan aquest era nadó.
El personal també afegeix algunes frases sobre la seva impressió pel que fa als donants, una descripció física o algun detall il.luminador, diu Bower, com ara “que li agrada quedar-se a conversar en el laboratori després de fer la donació, que es vesteix bé o que està particularment interessat en certa classe de música”.
Però, fonamentalment, cap dada identifica a l’individu, llevat que aquest hagi triat deixar enrere informació perquè se li busqui. A Dinamarca, la donació d’esperma no porta aparellats un nom ni un número de telèfon – com en el Regne Unit i una quantitat cada vegada més gran de països en el món.
Això ha transformat a Dinamarca en una mena de Meca per a les estrangeres que volen concebre mitjançant inseminació artificial, ja que no hi ha escassetat de semen degudament analitzat.
Les clíniques daneses que proporcionen inseminació artificial (sovint per una fracció del preu exigit al Regne Unit) tenen tres tipus de pacients: les parelles de lesbianes, les parelles heterosexuals i les dones solteres. És aquesta darrera categoria la que està creixent – i per lluny – més ràpidament.
Peter Bower afirma que les solteres britàniques estan “a l’avantguarda” en l’elecció d’aquest tipus de servei, però la demanda estrangera en general està creixent.
D’acord amb les últimes xifres del Departament de Salut danès, el 2008, 2.694 estrangeres van venir fins Aarhus i Copenhaguen per a ser inseminades, mentre que el 2010 el nombre es va disparar a 4.665.
Les mostres són enviades pel banc de semen a la pròpiament batejada clínica “La Cigonya”, travessant Copenhaguen, en l’últim truc publicitari de la indústria: una bicicleta que té la forma d’un espermatozoide. Congelades en nitrogen líquid, les mostres s’emmagatzemen al cap esfèric de l’espermatozoide, davant del manillar.
Lilian Jorgensen és la infermera a càrrec de la clínica on les dones vénen a inseminar-se. Les instal.lacions són el epítom de l’elegància en disseny escandinau.
“Volem que les dones es sentin com reines”, diu – apuntant cap a una petita corona de fusta a la paret, a sobre del llit on es porta a terme la inseminació. “Esperem poder crear una atmosfera de calma que deixi a les clientes un bon record de quan va començar la història del nadó”.
“Alguns dies tenim fins a 17 inseminacions, però és molt important dispensar la mateixa atenció i quantitat de temps a cada dona. Escoltem la seva història, els seus problemes, prenem molt en compte el seu estat d’ànim. Mai es convertirà en un simple nombre en un sistema. Ella ve aquí, utilitza aquest quart com a propi, porta amics, espelmes, el que vulgui”.
A casa de New Malden, al sud de Londres, Kellie Lombard i la seva parella donen fe de l’èxit del model danès. Kellie va intentar diverses vegades concebre, infructuosament, i a gran cost, mitjançant inseminació artificial, tant al Regne Unit com a Sud-àfrica.
Ella i la seva parella van trobar l’alternativa danesa a internet i ara té una família composta de dues mares, dos bessons de cinc mesos i una nena de dos, tots fills del mateix pare anònim danès.
Kellie fa broma respecte als criteris en què va basar la seva elecció del pare. “Al principi estàvem buscant a David Beckham, però també volíem a algú amb un munt de títols”, diu.
De fet, van arribar a saber molt sobre l’home que és el pare biològic dels seus fills: la seva edat, pes, el fet que estudiava medicina, i el seu aspecte físic. El que més les va intrigar va ser que el motiu que va donar l’estudiant per a la seva donació van ser els diners.
Les mares acaben de comprar l’assignació legal del seu semen. Només s’autoritza un nombre molt petit de donacions del mateix home a cada país per limitar les possibilitats de que mig parents, sense saber que ho són, es converteixin en parella en el futur.
Si continua aquesta nova tendència en inseminació a Europa, els gens nòrdics es propagarien a nivells insospitats.