Quantes dones exerceixen la prostitució a Espanya? 100.000? 400.000? Ningú ho sap amb certesa. No obstant això, ningú posa en dubte que nou de cada deu són estrangeres, i que en un percentatge similar l’exerceixen després de ser víctimes d’una xarxa de tràfic que les va introduir a Espanya.
Les estadístiques del Centre d’Intel·ligència sobre el Crim Organitzat (CICO) del Ministeri de l’Interior ho confirmen: el 2009 van ser desarticulats 158 grups de traficants i es va aturar a 726 dels seus integrants. També van ser identificades 1.301 víctimes d’explotació sexual. L’aclaparadora majoria, dones joves d’origen estranger. Hi havia 13 menors.
Les dades provisionals referides a 2010, i que han estat avançades per la secretària d’Estat d’Igualtat, Bibiana Aído, descriuen fins i tot un significatiu increment d’aquesta criminalitat: 335 organitzacions desmantellades i 1.641 dones víctimes identificades. Un 26% més que l’any anterior. La majoria procedia d’alguns dels sis països que, segons constaten les més recents investigacions policials, s’han convertit en punt de partida de les principals rutes de l’esclavitud sexual.
Romania
Les ONG afirmen que prop del 70% de les noies que són obligades a prostituir-se a Espanya procedeixen d’aquest país. Els policies que s’encarreguen de lluitar contra les xarxes ho confirmen. El fet que els nacionals d’aquest país puguin moure’s lliurement per Europa per pertànyer a la UE explica en gran part aquest auge.
«Amb Bulgària comença a passar alguna cosa similar», apunta un expert policial de la Unitat Central contra les Xarxes d’Immigració i Falsificació (UCRIF). Fa unes setmanes, el seu equip va detenir els integrants d’un clan que presumptament explotava 37 dones. La majoria eren romaneses. Hi havia una búlgara.
Elles, com gran part de les seves compatriotes prostituïdes a Espanya, van començar el seu viatge a les regions més pobres del seu país, al sud. «Els ofereixen un treball i els asseguren que es faran càrrec de les despeses i que els aconseguiran una documentació», destaca aquest policia, que afegeix que «a vegades, són les seves famílies les que les venen». En altres casos, els seus propis nuvis. «Per vèncer les seves reticències a prostituir-se, els diuen que sense petó a la boca no hi ha amor, i que amb preservatiu no hi ha contacte físic i, per tant, no hi ha relació sexual», afirma.
Saben algunes que el destí final és prostituir-se? L’agent assegura que sí, però que desconeixen les condicions de semiesclavitud en què la van a exercir: «Dels 60 euros d’un servei, ella es queda, com a molt, amb 15. Amb ells haurà de pagar el deute, les seves despeses i estalviar per enviar a la família».
El camí cap a Espanya ho fan en solitari o en parelles. De vegades, en avió. La majoria de les ocasions, en cotxe. Sempre acompanyades d’un membre de l’organització. Solen fer un alt en el nord d’Itàlia. «Allà, el proxeneta sol impressionar amb un bon hotel i restaurants», detalla l’agent. Serà l’últim moment en què siguin tractades bé.
Ja a Espanya comencen les amenaces, els cops i fins i tot les violacions. Segons la Policia, les màfies romaneses són especialment cruels: «Cada 15 dies els fan anàlisi de sang per saber si han contret una malaltia greu. Si és així, l’abandonen sense ajuda i informen a altres clubs perquè no li donin treball«.
Paraguai
A la capital, Asunción, algunes agències de viatge anuncien sense pudor en els seus aparadors que garanteixen «l’entrada a Espanya». Són una baula més de les xarxes que s’han convertit en poc temps en un dels països que més dones aporta a la prostitució a Espanya.
Les joves paraguaianes que cauen en les seves xarxes són obligades a sotmetre’s a un requisit previ: «Els obliguen a signar davant notari un document en el que assumeixen el deute del viatge i posen com a aval algun bé, per exemple, la casa dels seus pares«, assegura una agent.
Un cop signat, són agrupades de 15 a 15 com si fossin un grup turístic per esquivar els controls fronterers. A més prenen una altra precaució: volen fins a París o Amsterdam, on aixequen menys sospites i, des d’allí, es desplacen a Espanya.
«Vénen amb la lliçó apresa. Quan les intercepten, diuen que vénen a conèixer tal o qual monument», detalla la Policia. En una de les últimes operacions, les noies van assegurar haver viatjat per la beatificació de Joan Pau II a Roma. El que no van saber explicar és què feien llavors a Espanya. El seu destí real eren diversos clubs de Castella-la Manxa.
Brasil
Orkut és la xarxa social d’internet més popular entre els joves brasilers i, precisament per això, s’ha convertit en el lloc preferit per les màfies d’aquest país per localitzar potencials víctimes. No els importa el seu sexe, perquè en aquest país també són captats homes joves i travestis.
Igual que les víctimes paraguaianes, les brasileres són agrupades per a ser enviades a Europa com turistes. Per això, els traficants les reuneixen en pisos patera de Sao Paulo i després les acompanyen a l’aeroport d’aquesta ciutat, des del que emprenen viatge cap a Espanya en avió.
No obstant això, no solen utilitzar vols directes. Les màfies prefereixen que facin escala a París i Amsterdam per eludir els estrictes controls espanyols. «Per raons d’idioma, també volen a Lisboa i, des d’allà, entren a Espanya», assenyalen fonts de la UCRIF. Aquesta qüestió idiomàtica fa que la majoria acabin en clubs de dues de les comunitats més properes al país veí: Galícia i Extremadura.
Nigèria
Al febrer, era detinguda a Barcelona la mami Mustafà, una nigeriana que va ser obligada a prostituir-se durant anys i que, quan va pagar el seu deute, es va dedicar a portar noies des del país africà per explotar-les. Entre les seves víctimes hi havia la seva germana.
Els experts policials asseguren que el seu cas no és, ni de bon tros, únic, i que la presència de familiars entre els que exploten a les nigerianes no és inusual. També recurrent és el sistema que, al costat de les pallisses, empren per sotmetre-les: un ritu vudú que les fa témer per la seva vida si no compleixen amb els seus compromisos.
Per arribar a Espanya, segueixen diverses rutes. Les més afortunades volen des de Lagos a Madrid, amb escala a alguna capital europea. Les menys emprenen un llarg viatge per terra, que pot durar mesos, fins i tot un any, fins al Marroc o Líbia. Des d’allà, creuaran la Mediterrània en patera cap a Espanya o en vaixells cap a Itàlia. «Amb Líbia en guerra, suposem que aquesta segona ruta terrestre s’interromprà», auguren els policies.
Xina
Les xarxes que operen des del gegant asiàtic han trobat en alguns empresaris establerts a Espanya la clau que els obre les fronteres. Moltes noies són aparentment contractades per ells per aconseguir la documentació necessària per creuar la frontera, encara que després mai treballaran en els seus negocis. A canvi, elles es comprometen a pagar fins a 35.000 euros a les màfies i, a més, a pagar les quotes de la Seguretat Social de la seva inexistent ocupació.
Aquest compromís és el principi d’un viatge que els porta en avió per mig món. La policia ha detectat set rutes que discorren per països europeus (Holanda, França, Itàlia, Rússia, Suïssa i Hongria), africans (Kenya, Somàlia, Mauritània, Marroc, Mali, Algèria i Tunísia) i asiàtics (Jordània i Tailàndia).
Al final del viatge, els esperen almenys quatre anys en pisos bordell de Madrid, Barcelona i València. En els darrers temps s’ha detectat que les xarxes han començat a prostituir-les en petites localitats.
Rússia
Les xarxes russes ja no porten les seves víctimes en avió directe des de Moscou. Massa risc. Encara que la documentació que esgrimeixen per creuar les fronteres segueix sent un visat turístic, ara les màfies han obert noves rutes. Aquestes comencen per un viatge en cotxe que creua Bielorússia i que, a partir d’aquí, les durà a Polònia, Alemanya o, en menor mesura, Finlàndia. Allà, les xarxes les traslladen amb avió a Espanya. Mai en grups de més de tres.
Una vegada a Espanya, els propietaris dels clubs, habitualment espanyols casats amb russes, solen allotjar-les amuntegades en pisos de la seva organització. Fins fa poc, era amb ells amb qui havien de saldar els seus deutes, però les batudes policials han fet que les màfies també variïn el sistema de cobrament. Ara, les noies han d’enviar els diners a la màfia de Rússia. Les finances d’aquestes xarxes també segueixen noves rutes.
La llibertat té un preu per a aquestes dones. Quin? Depèn de la xarxa que les va introduir a Espanya i, sobretot, dels seus països de procedència. Així, les nigerianes són les que adquireixen una major deute: 50.000 euros. Les que menys, les romaneses, que poques vegades supera els 1.000.
Però, per a unes i altres aquesta sol convertir-se en impagable, perquè no només no es redueix quan comencen a prostituir-se i lliurar gran part del que cobren als seus proxenetes, sinó perquè creix sense parar. El motiu és senzill. Les xarxes els cobren per tot: per allotjar-se en dormitoris comunitaris amb lliteres, per menjar en el club on es prostitueixen, per la roba que adquireixen per atraure els homes, per exercir en el local…
A més, també els imposen sancions amb les més variades excuses. Per no pagar les quotes per a saldar el deute, per estar més temps del fixat amb un client, per posar-se malalta i no anar al club… Algunes xarxes arriben a oferir a les noies unes esponges perquè les introdueixin en les seves vagines quan estan amb la menstruació. D’aquesta manera, aquests dies poden seguir treballant i, així, evitar ser sancionades. Per descomptat, també paguen per les esponges.
