Quito, 7 oct (EFE) .- Vuit de cada deu dones han patit alguna vegada violència masclista a Equador, on també s’enfronten a la discriminació, davant la passivitat de la societat, el sensacionalisme en alguns mitjans de comunicació i la impunitat pels delictes que són víctimes, han dit diversos experts.
Casos com l’assassinat aquesta setmana a cops de martell de Maria Fernanda F., de 21 anys, suposadament a mans del seu ex parella, de qui els familiars de la víctima van destacar la seva agressivitat i gelosia, exemplifiquen la vulnerabilitat de la dona al país.
“La violència masclista ha sortit a l’esfera pública, però al cap de molta gent és encara un problema privat i això va molt lligat al tema dels patrons culturals i al fet de la prevalença d’una societat masclista”, va explicar la directora d’ONU-Dones per a la regió andina, Lucía Salamea-Palacios.
Segons el Pla Nacional de Eradicació de la Violència, de 2009, el 80 per cent de les dones ha estat víctima de la violència de gènere alguna vegada, en forma d’agressions físiques o psicològiques, i un 21% de nens, nenes i adolescents ha patit abús sexual.
El 2007 es van registrar més de 10.000 denúncies de delictes sexuals, però només hi va haver sentència en 300 casos.
“L’administració de justícia respecte a la violència de gènere no és precisament la que millor funciona, és un deute històric de la democràcia, però amb les dones és pitjor, perquè se’ls va la vida”, va dir Ana Lucía Herrera, presidenta de la Comissió de Transició, un organisme que treballa amb el Govern per crear un Consell de les Dones i Igualtat de Gènere a l’Assemblea Nacional.
La Constitució de 2008, impulsada pel Govern del president Rafael Correa, afronta directament el tema de gènere i fomenta “lleis que criminalitzen” la violència masclista, va puntualitzar Salamea-Palacios.
Si bé és una de les constitucions “més completes d’Amèrica Llatina i Carib”, segons la representant d’ONU-Dones, persisteix un “problema de justícia, de reglaments i de manca de decisió” per part d’organismes públics com l’Assemblea Nacional, el parlament unicameral de l’Equador.
Segons alguns estudis, Equador presenta una taxa de “femicidi” (homicidi de la dona per raó de gènere) de 30 per cada milió de dones, superior a la mitjana d’uns 19 per milió d’un estudi de 44 països del Centre Reina Sofia a 2010.
La taxa a Llatinoamèrica, on només 12 països van donar xifres, dobla la mundial fins apropar-se a 44 dones per milió.
Segons Herrera, un dels grans problemes és la “naturalització de la violència de gènere”, fruit, en part, del tractament que rep en alguns mitjans de comunicació.
En l’estudi de 2011 “femicidis a l’Equador”, Ana Carcedo ha criticat que es facin servir expressions com “crim passional”, que “minimitzen la responsabilitat de l’agressor” i “la gravetat de l’assassinat”.
Un exemple es pot trobar en el diari ‘Extra’ del 25 de maig, que deia: “Noi de 17 anys va matar la seva dona de 15! Veïns van dir que el coratge del jove amant va ser per gelosia, perquè li hauria advertit que quan la vegi al carrer l’anava a matar “.
Carcedo demana una redacció diferent d’aquestes notícies, però valora que es publiquin els casos, ja que a falta de dades oficials permet un recompte de víctimes.
La violència masclista a l’Equador no depèn del nivell d’ingressos, segons Salamea-Palacios, que ha destacat que “es troba en tots els estrats, no només en els barris populars i en gent pobra. Però és un tema que s’amaga molt en classes mitjanes -altes i altes per vergonya “.
Les dones també pateixen discriminació en àmbits com l’econòmic o familiar.
L’atur femení urbà és del 7,2% enfront del 5,7% masculí, segons les últimes xifres del Govern, i els homes cobren un 14% més que les dones amb el mateix nivell d’estudis, d’acord amb dades de 2006 del II Informe Nacional d’Objectius del Mil lenni.
A més, segons una enquesta de 2005 les dones treballaven 20 hores setmanals més a la llar que els homes.
En política, la dona va guanyant rellevància i, per exemple, 5 dels 8 ministeris coordinadors d’Equador estan dirigits per dones, però aquestes només ocupen un 28% dels escons en l’Assemblea.