Cada dia dotze dones denuncien ser víctimes de violència masclista a Euskadi. 4285 casos hi va haver l’any passat. Es tracta d’una realitat quotidiana que es fa públicament més visible quan ocorre un assassinat, i des de començament de 2011 ja s’han produït tres a la comunitat autònoma. La lluita contra aquesta xacra obsessiona a les administracions des de fa anys i això mou als poders públics a dotar-se d’armes legals. Al País Basc, l’Executiu de Vitòria va treure ahir a exposició pública l’avantprojecte de la Llei de prevenció de la violència masclista contra les dones i d’atenció i recuperació integral de les seves víctimes.
Sota aquest minuciós títol es desgrana tota una regulació que va des de la prevenció fins a la articulació de mecanismes de protecció. Naturalment, s’obliga a les administracions a posar a disposició de les víctimes tot un seguit de serveis que els ajudin a portar una vida normalitzada. Així, no només es recull l’obligació dels municipis de més de 50.000 habitants de disposar de pisos d’acollida per a maltractades, sinó que es regula el dret de les dones a abandonar el seu poble o ciutat si així ho desitgen per acudir a equipaments existents en una altra localitat. A Euskadi mig miler de víctimes viu en pisos d’acollida i equipaments dependents d’ajuntaments i diputacions, en molts casos acompanyades dels seus fills.
En realitat, la llei no aporta grans novetats en quan a fórmules de protecció, sinó que ve a recollir els serveis que ja existeixen i als quals se’ls dóna un paraigua legal. A més, segons la directora de l’Oficina d’Atenció a la Violència de Gènere del Govern Basc, Mariola Serrano, «s’amplia el concepte de violència masclista» per aplicar no només a la que exerceix la parella o exparella sobre la dona, sinó també a qüestions com l’assetjament en el treball, delictes contra la llibertat sexual i fins tracta de dones.
La regulació que ara presenta l’Executiu també «contempla la personació de l’Administració en els processos penals», afegeix Serrano. El Govern Basc procedirà així en cas d’assassinats, lesions greus i «altres fets d’especial rellevància, prèvia avaluació de l’òrgan coordinador». I aquest òrgan és una altra de les novetats introduïdes en la llei amb l’objectiu de «evitar la dispersió de recursos» entre diferents administracions. És a dir, la seva comesa serà mitjançar per aprofitar al màxim les eines i mitjans articulats per municipis, diputacions i Govern Basc.
Reeducació d’agressors
En l’apartat de la prevenció la norma planteja prémer la realitat social de manera periòdica amb «enquestes de victimització i seguretat ciutadana que permetin conèixer la veritable magnitud del problema i estudiïn específicament l’impacte de la inseguretat ciutadana a les dones, incloent la percepció subjectiva de aquella », diu l’article 14.2.
D’altra banda, es fa èmfasi en la reeducació dels maltractadors, per al que s’han d’establir programes «per tal d’evitar la reincidència i modificar patrons de conducta violenta». I pel que fa als instruments de protecció per a les maltractades, la norma recull el dret de les víctimes a comptar amb els mecanismes tecnològics (telèfon, polseres GPS …) i de qualsevol altre tipus, «així com els recursos policials pertinents», per evitar noves agressions.
El text legal arriba després d’un any de contactes entre administracions, institucions de tot tipus i organitzacions d’atenció a maltractades. També s’ha fet una anàlisi de lleis similars en l’àmbit europeu, estatal i en altres comunitats autònomes. Ara, l’avantprojecte surt a exposició pública perquè qualsevol ciutadà o associació realitzi les al.legacions que consideri oportunes.
Després arribaran els retocs, l’elaboració del projecte de llei, l’aprovació pel Consell de Govern i, finalment, el debat al Parlament Basc. Segons els càlculs de Mariola Serrano, la norma serà aprovada i entrarà en vigor al llarg del primer trimestre de l’any que ve.