La llei francesa contra el burca, que prohibeix el vel integral a l’espai públic, incloent-hi el carrer, va superar l’últim tràmit parlamentari. El Senat va aprovar gairebé unànimement, per 246 vots a favor i només un en contra, el text que permetrà imposar a totes les persones que «amaguin la cara» una multa de 150 euros o l’obligació de seguir un curs de ciutadania.
Tal com va passar fa dos mesos a l’Assemblea Nacional, la legislació va rebre un suport massiu de la classe política. Encara que no tots els diputats de l’esquerra comparteixen la forma, la gran majoria està d’acord en el fons. És a dir, a desterrar del territori francès una vestimenta que es considera discriminatòria i contrària als «valors d’igualtat de la República». A més d’adduir raons de seguretat, el Govern de Nicolas Sarkozy considera que el burca i el nicab atempten contra la «dignitat» de la dona.
El pròxim pas consisteix a sotmetre el projecte al dictamen del Consell Constitucional. Tant la comissió parlamentària que ha estat creada per conduir el debat com el Consell d’Estat van recomanar limitar la prohibició a alguns espais, com ara el transport públic, l’Administració o el comerç.
El Consell d’Estat -que va emetre un veredicte que no era vinculant- va qüestionar l’ajust d’un veto generalitzat al dret internacional, i per això l’Executiu es va comprometre a consultar el Consell Constitucional. Si aquest organisme finalment no esmena cap aspecte -els juristes estan molt dividits sobre la seva constitucionalitat- la llei entrarà definitivament en vigor la primavera del 2011.
Durant sis mesos s’aplicarà un període de «pedagogia», en el qual la policia haurà d’informar les persones afectades. La legislació és especialment dura amb els que obliguin una dona a portar el vel integral: aquestes persones s’arriscaran a un any de presó i una multa de 300.000 euros.
A França, on s’estima que unes 2.000 dones utilitzen el burca o el nicab, el debat sobre el vel integral va suscitar una viva controvèrsia amb la comunitat musulmana, la més important d’Europa, que està integrada per uns sis milions de persones. Excepte algunes excepcions, inicialment la majoria de dirigents religiosos es van oposar a la llei perquè van considerar que contribueix a «estigmatitzar» l’islam.
No obstant, a mesura que avançava la tramitació del text, les associacions moderades, com el Consell del Culte Musulmà, es van mostrar disposades a col·laborar. Fins i tot estan disposades a intervenir per ajudar a convèncer les creients que surten al carrer amb el burca o el nicab que l’Alcorà no obliga a portar aquestes peces de roba.
En canvi, els salafistes -un corrent radical de l’islam-, que preconitzen l’ús del vel integral, consideren vulnerats els seus drets. Estan disposats a desafiar la llei i anuncien recursos contra les multes fins a arribar al tribunal de drets humans d’Estrasburg.
