Irlanda, país majoritàriament catòlic i amb la legislació més restrictiva sobre avortament de tot el Vell Continent, va patir un cop dur al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg.
Aquesta instància judicial, dependent del Consell d’Europa, va sentenciar en contra de l’Estat irlandès per impedir avortar a una dona de nacionalitat lituana resident a l’illa que patia càncer. La decisió judicial obligarà l’Executiu de Dublín a aclarir les seves lleis per interrompre un embaràs.
El tribunal, amb seu a la ciutat francesa d’Estrasburg, va ordenar a Irlanda pagar 15.000 euros per danys punitius a la dona, que es va veure obligada a viatjar al Regne Unit, on les lleis són més liberals. «Ni l’assessorament mèdic ni les opcions per litigar, proporcionats pel Govern irlandès, van constituir procediments efectius i accessibles que li permetessin gaudir del dret a un avortament legal a Irlanda», assenyala el veredicte.
La dona, a qui la sentència es refereix amb la lletra C, patia un tipus estrany de càncer, i a l’haver-se quedat embarassada sense buscar-ho, tenia por de patir una recaiguda. No obstant, va ser incapaç de trobar un metge disposat a determinar si la seva vida estaria en perill en cas que no interrompés l’embaràs.
«Per tant, el tribunal conclou que Irlanda no ha respectat el dret de C que es respecti la seva vida privada, ja que no s’ha aplicat el dret constitucional a practicar un avortament legal a Irlanda», conclou la sentència.
Dues dones, A i B, una desocupada, exalcohòlica, que patia depressió i intentava recuperar la custòdia dels seus quatre fills, i l’altra que no volia ser mare soltera i temia un embaràs extrauterí, havien denunciat les autoritats irlandeses en el marc del mateix cas, però el tribunal va considerar que els seus drets constitucionals van ser respectats.
El Govern irlandès va encaixar el revés judicial estoicament i va admetre que la decisió obligarà a introduir aclariments en la llei actual. «Clarament, haurem de legislar; no hi ha cap mena de dubte respecte a això», va declarar la ministra de Sanitat, Mary Harney, a la cadena nacional de televisió RTE.
No obstant, és possible que la tasca quedi pendent per al Govern entrant, ja que el país ha de celebrar eleccions els pròxims mesos, probablement al febrer o al març. «Em sembla que no tenim capacitat de plantejar propostes en qüestió de setmanes», va reconèixer Harney.
El veredicte va provocar reaccions enfrontades en les organitzacions irlandeses de defensa del dret a l’avortament. L’Abortion Support Network, un grup que ajuda dones a viatjar al Regne Unit per posar fi a embarassos no desitjats, va fer pública la seva decepció que el tribunal no hagués sentenciat a favor de les altres dues dones. «Cada setmana tenim notícies de dones embarassades que es troben en estat de crisi, amb ningú a qui recórrer», va denunciar Mara Clark. Entre el 1980 i el 2009, 142.000 irlandeses van anar al Regne Unit a avortar.