La diputada de CiU Núria de Gispert s’ha convertit en la primera dona que presideix el Parlament de Catalunya. La democristiana ha estat elegida amb els 62 vots a favor de CiU, sis suports del PSC, sis més del PPC i els tres vots de Ciutadans. La resta de diputats socialistes i populars, així com ICV-EUiA i ERC han votat en blanc. Només el partit de Joan Laporta, Solidaritat Catalana, ha presentat un candidat alternatiu.
En el seu discurs de proclamació, De Gispert ha promès aportar la seva particular visió femenina en l’exercici de la seva funció, posant en relleu valors com la «proximitat», el consens, la sensibilitat i les ganes d’anar al gra.
La presidenta de la Cambra ha centrat bona part de la seva intervenció, de 15 minuts exactes, a reivindicar el paper de la dona en la societat del segle XXI i fer una crida a «trencar el sostre de vidre» que impedeix arribar a la «igualtat real» entre els dos sexes.
Visiblement emocionada a l’iniciar el seu discurs agraint la presència del seu marit, fills i germans a la tribuna de l’hemicicle i recordant la memòria dels seus pares, ha destacat el «moment històric» que representa el fet que una dona presideixi el Parlament per primera vegada en la història.
La nova presidenta agafa així el relleu del republicà Ernest Benach després dels set anys en què el tripartit ha tingut majoria a la Cambra. En el seu primer parlament, ha defensat que a Catalunya s’obri pas una política amb «altura de mires» i es desterri «l’insult i l’exabrupte».
En total, De Gispert ha obtingut 77 vots, mentre que 53 parlamentaris han optat pel vot en blanc. El diputat de Solidaritat Toni Strubell s’ha quedat amb els quatre vots del seu grup i, a més, hi ha hagut un vot nul.
La primera dona que presideix el Parlament, Núria de Gispert (Barcelona, 1949) va ser al seu dia la segona dona que va accedir a una conselleria de la Generalitat a l’assumir la cartera de Justícia i Interior en els governs de Jordi Pujol.
Aquesta militant d’Unió Democràtica des del 1986 és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona el 1971, ha tingut una llarga carrera administrativa, que es va iniciar el 1974 a l’ingressar a la Diputació de Barcelona.
Va treballar al Servei d’Hisenda i al Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona durant sis anys com a advocada, fins que el 1980 va demanar el seu trasllat a la renascuda Generalitat, com a funcionària cedida. Dins de la Generalitat va exercir fins al 1984 els càrrecs de cap de servei de l’administració i subdirectora general de coordinació per després convertir-se el 1993 en secretària general de Justícia i també de Governació.
Entre 1993 i 1994 va ocupar el càrrec de vicepresidenta del Comitè Director per a l’Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, òrgan adscrit al Departament de la Presidència. El 2004 va rebre la medalla d’or del Col·legi d’Advocats de Barcelona. De fet, és una experta jurista, cosa que li ve de família, ja que és filla de l’advocat Ignasi de Gispert.
Ja des de l’oposició, a partir del 2004, va formar part de la ponència redactora del nou Estatut en nom de CiU. Ostenta el càrrec de vicepresidenta executiva de relacions institucionals d’Unió i va ser una de les artífexs de l’acord del 2001 entre CDC i UDC per reconvertir la seva coalició en una federació de partits.
