La criminalització de l’avortament és la principal assignatura pendent del Brasil en les seves polítiques de combat enfront de la discriminació de les dones i és objecte de debat a partir d’aquest dilluns a la seu europea de l’ONU a Ginebra.
La 51 sessió del Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, dependent de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, estudia durant aquesta setmana la situació al Brasil, que defensarà les seves polítiques divendres que ve.
L’atenció està posada principalment en el tractament de la interrupció de l’embaràs, una pràctica que al Brasil és delicte i que només s’autoritza en els casos d’avortament sentimental (quan l’embaràs és conseqüència d’una violació) i d’avortament terapèutic (quan no hi ha altre mitjà de salvar la vida de la mare).
L’informe dels experts independents del Comitè que serveix de punt de partida al debat destaca que “tenint en compte els riscos i conseqüències de l’avortament insegur i les seves complicacions, es tracta d’un greu problema de salut pública que afecta principalment les dones joves del país “.
La legislació brasilera penalitza l’avortament amb condemnes d’entre un i tres anys de presó per a la gestant i d’un a quatre anys per al metge, i el Parlament ha estudiat recentment iniciatives partidàries d’endurir aquestes penes.
En aquest context, segons denuncien ONG de defensa dels drets de les dones, els avortaments practicats en condicions sanitàries deficients són la quarta causa de mort de les dones brasileres, amb una incidència tres vegades superior en el cas de les dones negres i de les dones amb baix nivell educatiu.
En una ciutat on la població negra és majoria, com Salvador, des de la dècada de 1990 l’avortament és la primera causa de mortalitat maternal ia la ciutat de Sao Paulo es tracta de la tercera causa de mortalitat durant la gestació i el part .
Un total de 12 ONG van destacar en un informe “les estadístiques alarmants” que indiquen que al Brasil es practiquen un milió d’avortaments anuals i es registren 250.000 hospitalitzacions a causa de les seves complicacions, de manera que la interrupció de l’embaràs representa un evident “problema de salut pública “.
D’acord amb dades del Govern brasiler corresponents a 2008, s’estima que 21 de cada 1.000 dones entre 15 i 49 anys se sotmeten a un avortament i que del milió d’intervencions per interrompre l’embaràs només 3.230 van ser avortaments legals.
L’ONG denuncien que les morts i seqüeles derivades d’aquestes pràctiques fora del circuit hospitalari reglat no reben l’atenció deguda l’Estat i de la societat, tot i les evidències estadístiques que una de cada set dones d’entre 18 i 39 anys ha avortat en almenys una ocasió al llarg de la seva vida.
Critiquen així mateix que no sigui legal avortar en casos d’anencefàlia (una de les anomalies del tub neural més comuns), cosa que afecta particularment a dones d’escassos recursos i que porta a moltes mares a recórrer a la via judicial, passant sovint que el permís es concedeix quan la dona ja ha donat a llum.
Dos elements conciten la inquietud del Comitè per l’Eliminació de la Discriminació de la Dona en el cas de Brasil, el tràfic de dones i nenes, i la doble discriminació de les dones negres, pel fet de ser dona i de formar part de la comunitat ètnica amb pitjors condicions de vida al país.