La birmana més cèlebre no serà a les paperetes i ni tan sols votarà. Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau, no pot presentar-se a les eleccions perquè la llei l’hi prohibeix. Recentment va aclarir que tampoc votaria, però es va preocupar de no animar al boicot per no incórrer en un altre delicte que prorrogués encara més la seva condemna.
Suu Kyi ha passat 15 dels últims 21 anys empresonada o en arrest domiciliari. L’agost del 2009 va ser declarada culpable per allotjar dues nits a casa seva, a Rangun, un nord-americà.
La Lliga Nacional de la Democràcia, el partit que encapçalava i que va arrasar en les eleccions del 1990, s’ha dissolt. La decisió de Suu Kyi de retirar-lo de les eleccions va ser molt debatuda entre els seus acòlits. Alguns van pensar que els comicis eren una farsa inútil, però altres defensaven que eren millor que res. Aquests últims han creat un partit que sí que hi participa. Suu Kyi ha mostrat bastant desdeny envers els seus excompanys.
La proximitat de les eleccions ha alimentat els rumors sobre el seu alliberament. «Novembre serà un mes de molt tràfec per a nosaltres, per les eleccions i l’alliberament de Suu Kyi», va dir recentment un militar. Les especulacions s’acumulen sobre la data exacta (dissabte que ve, dia 13, és la més probable), l’abast de la llibertat que se li concedirà i el paper que podrà tenir en l’escenari postelectoral.
La credibilitat del procés passa per incloure la figura més carismàtica i influent en la població i a l’exterior. Un dels fills de Suu Kyi ha demanat un visat per entrar a Birmània coincidint amb el seu suposat alliberament.
La lluita democràtica de la Dama, com la coneixen els birmans, li ha costat un alt preu personal. Quan va ser arrestada per primera vegada, els seus fills tenien 11 i 16 anys. Tots dos van ser criats al Regne Unit pel seu marit, l’acadèmic anglès Michael Aris, que va morir el 1999 d’un càncer de pròstata sense haver pogut veure en els últims tres anys la seva dona.
