«Podria parlar durant hores…», va dir en un moment de la seva intervenció. I no mentia. La presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va fer gala ahir a Barcelona de la fama d’oradora que la precedeix.
Convidada pel Cercle Financer de La Caixa, va pujar a l’estrada i es va esplaiar durant una hora llarga d’autèntica improvisació en els detalls de com l’Argentina va aconseguir sortir de la gravíssima crisi econòmica iniciada el 2001, així com en els detalls de la seva actual gestió política al capdavant del país.
El auditori era nodrit de polítics, entre els quals hi havia el president de la Generalitat, José Montilla, i d’empresaris en una conferència de marcat caràcter econòmic. Després de la cimera de països llatinoamericans i la UE celebrada a Madrid, la cap d’Estat argentina va fer una parada a Barcelona, on es va entrevistar amb Montilla i empresaris per potenciar les inversions espanyoles a l’Argentina.
En el seu discurs, la presidenta es va remuntar a l’any 2003 quan el seu marit, Néstor Kirchner, va assumir la direcció d’un Estat que havia saltat fet miques econòmicament parlant. «Les recents imatges de Grècia m’han recordat molt les que vam viure a Buenos Aires», apuntaria una mica més tard davant dels seus oients.
I va entrar de ple en la fórmula Kirchner amb què el seu marit –en una «sàvia decisió», va apuntar– va optar el 2003 per pagar amb reserves deute pendent amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar seguir subjecte, segons el seu punt de vista, a les seves exigències. «Només havien provocat empetitiment, endeutament i desocupació», va sentenciar convençuda.
Cristina Kirchner va assegurar que «l’Argentina va ser desgraciadament una premonició» del que havia de passar en societats molt endeutades. Ella mateixa va qualificar de «profètiques» les seves paraules quan va recordar que feia anys que alertava de la necessitat de millorar la regulació financera internacional, una demanda que ara reivindiquen la majoria dels països.
Després d’apuntar que no volia donar consells a ningú –«no vull ocupar el lloc de Barroso (president de la Comissió Europea) ni de Van Rompuy (president del Consell Europeu)»– va apuntar que «el que fa falta és regular seriosament i una vegada per totes els sectors financers, perquè la resta són tripijocs per ajustar els números i que es puguin retirar les posicions especulatives sense moltes pèrdues».
Per després carregar contra les mesures d’ajust establertes per alguns Governs europeus. Va ser taxativa al dir que els deutes no es paguen amb retallades sinó «aguantant i augmentant el PIB».
Kirchner no va desaprofitar l’ocasió per alertar que crisis econòmiques profundes com les actuals plantegen el risc de «generar profundes modificacions en els sistemes polítics» .
