La nau s’ha enlairat des del Centre de Satèl · lits de Jiuquan (nord-oest, al desert de Gobi), amb unes condicions meteorològiques considerades excel · lents pels experts. El cap militar del programa espacial tripulat de xinesa, Chang Wanquan, ha anunciat posteriorment que el llançament de la nau «Shenzhou IX» mitjançant un coet modificat «Llarga Marxa-2 ha estat un èxit, igual que la seva entrada en òrbita.
Es tracta del quart viatge a l’espai per una nau tripulada xinesa després dels efectuats el 2003 i 2005, i d’un passeig espacial el 2008. Segons informa l’agència oficial Xinhua, la nau espacial xinesa completarà en dos dies la seva missió d’acoblament amb el primer mòdul-laboratori espacial xinès «Tiangong I» -, llançat el setembre passat. Després l’acoblament, els astronautes entraran en el laboratori espacial per desenvolupar experiments científics i proves tècniques. El «Tiangong-I» va ser dissenyat per sostenir el treball i vida dels astronautes durant els deu dies que durarà l’estada a l’l’espai, la més llarga de tripulants xinesos.
Liu Yang va ser seleccionada entre un grup de dones casades i sense fills i, juntament els altres dos tripulants homes, va haver de superar tota mena de proves físiques. El projecte espacial xinès inclou la substitució del «Tiangong-I» per una estació espacial en 2020, on una tripulació pugui viure de forma independent durant diversos mesos. Segons dades oficials, a finals de 2011 Xina havia llançat a l’espai 20 coets i 25 satèl · lits, el que la situa en el segon lloc en llançaments després de Rússia.
Font: Cadena SER
