Quan va conèixer el seu marit, Amina Agami mai va pensar que la seva llar es convertiria en un lloc de malson-ni que un dia hauria de cor fort per abandonar-.
Però fa més d’un decenni, i després d’anys d’abusos en l’àmbit familiar, l’egípcia Amina, que ara té 42 anys i és llicenciada en lletres, va agafar els seus dos fills petits i simplement es va anar.
Poc després de deixar el seu marit, que la maltractava, Amina es va unir a organitzacions locals que treballaven per posar fi a la violència exercida contra les dones i protegir els drets de les treballadores del sexe i persones que patien VIH / sida.
«El més important per a les dones és l’empoderament econòmic, sense la qual cosa no poden escapar de relacions o situacions de maltractament. Estan atrapades. Aquest va ser el principal obstacle a què em vaig enfrontar per deixar al meu marit «, ha assegurat.
No obstant això, les autoritats egípcies no veuen la seva tasca amb bons ulls, i el gener del 2010 la van detenir mentre entrevistava a treballadores del sexe, la van traslladar a la comissaria de policia de la zona antiga del Caire, la van despullar per registrar i la van mantenir tota la nit tancada en una cel · la.
Fer front als abusos
Malgrat els riscos que comporta, Amina segueix lluitant per protegir els drets d’altres persones i està en la primera línia de la lluita pels drets humans a Egipte.
Però no està sola.
Al llarg d’Egipte, les dones fan front als qui cometen abusos contra els drets humans, demostren la seva solidaritat, alcen la seva veu o creen organitzacions per ajudar a les supervivents d’abusos.
Mary Daniel, per exemple, el germà Mena, i altres cristians coptes, van morir en una protesta el 9 d’octubre de 2011 a Maspero, al Caire, és ara una coneguda activista que demana justícia per als familiars dels que van perdre la vida durant les protestes .
Azza Hilal Ahmad Suleiman, a qui uns soldats van fracturar el crani al desembre de 2011, actualment fa campanya perquè es faci justícia a les persones que van morir i van resultar ferides a mans de les forces de seguretat egípcies durant la revolta i posteriorment.
La veterana activista Engy Ghozlan decidir lluitar contra la violència sexual exercida contra les dones mitjançant la creació de HarassMap, iniciativa a través d’Internet que documenta incidents d’aquesta mena. Manal Tibé, que va renunciar al seu escó a l’Assemblea Constituent d’Egipte perquè no va protegir els drets humans, treballa per posar fi als desallotjaments forçosos en assentaments informals i promoure el dret a un habitatge adequat.
Però en comptes d’elogiar les inestimables contribucions d’aquestes dones, i altres com elles, les autoritats egípcies han estat sovint responsables directes de la seva repressió.
Durant els últims anys, Amnistia Internacional ha documentat una constant d’abusos contra les dones comesos per l’exèrcit i les forces de seguretat, entre els quals s’inclouen la repressió de les manifestants i la violència sexual-com les «proves de virginitat» forçoses- .
Les dones pateixen també actes generalitzats d’assetjament i violència sexual al carrer, el lloc de treball i la llar, una qüestió que va tornar a estar d’actualitat en els últims mesos a causa d’una sèrie d’horribles agressions que van ser víctimes dones manifestants en els voltants de la Plaça Tahrir. Justament aquesta setmana la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles ha declarat a les autoritats egípcies responsables de no protegir les dones manifestants davant l’agressió sexual en relació amb uns incidents que van tenir lloc el 2005 durant el règim de Hosni Mubarak.
(…)
Font: Amnistia Internacional
