Festejades pels dos candidats a la Casa Blanca, les nord-americanes participen més a les eleccions que els nord-americans i no hi ha cap dubte que jugaran un rol important en l’elecció del nou president dels Estats Units.
8,8 milions més de dones que d’homes van anar a les urnes el 2004. I la xifra podria arribar als 9 milions el pròxim 4 de novembre, amb un nombre rècord d’inscrites en el cens electoral.
A banda de ser més participatives, elles podrien inclinar la balança en favor del candidat demòcrata. «Tots els sondejos donen avantatge a Obama i indiquen que té més de cara el vot femení«, assenyala un estudi del Centre per les Dones Americanes i la Política (CAWP) , de Nova Jersey.
Aquest fenomen no és recent. Des del 1992 les electores prefereixen el candidat demòcrata en lloc del republicà. «Els homes i les dones tenen prioritats diferents i aquestes prioritats es manifesten en les seves preferències«, analitza Allyson Lowe, directora del Centre per les Dones, la Política i les Polítiques Públiques de Pennsilvània.
Segons Debbie Walsh, directora del CAWP, les dones opten per més intervenció estatal, una proposta demòcrata. «Les dones són més vulnerables que els homes i sovint estan més implicades en els problemes quotidians. Per això valoren la seguretat social«, diu Walsh.
Tina Papagiannopoulos, una jurista de 37 anys que es defineix com a independent, afirma que votarà Obama perquè «té raó que l’economia és la causa dels problemes del nostre país i també en té en la manera com vol resoldre’ls«.
A finals del mes d’agost, la tria de Sarah Palin com a número dos del bàndol republicà es va percebre com una tàctica per captar les electores demòcrates decebudes perquè Obama havia escollit Joe Biden com a company de tàndem i no Hillary Clinton. Paradoxalment, Palin és ara més popular entre els homes que entre les dones. Dianne Winiarz, de 45 anys, una electora independent de Massachusetts, votarà per McCain, però no gràcies a Palin, a qui troba «curiosa«.
La història també demostra que les dones voten més en funció del que està en joc que de les persones. L’any 2000, un grup de dones batejades com a soccer moms (les ma-res que duen els seus fills al futbol) «van contribuir a la victòria de Bush perquè el seu programa posava l’accent en els valors familiars«, exposa Lowe. En canvi, l’any 2004 algunes d’aquestes dones havien estat rebatejades com a security moms, «perquè deien que el que més els preocupava era la seguretat de les seves famílies i del país, abans que l’educació i la sanitat«, afegeix Lowe. Així doncs, «van votar Bush en dues ocasions, però per motius diferents«. Ara només queda saber quin partit els dóna més arguments. Perquè serà el que triaran el 4 de novembre.
