Davant les pressions que suporten les dones solteres al seu país, on el matrimoni és una obsessió, una jove egípcia ha decidit fer un pas endavant. Per canviar la visió «injusta» que Egipte té dels solters i afrontar la dificultat de ser dona en una societat patriarcal, Yomna Mokhtar ha creat Solteres pel Canvi
.
Va ser en l’inevitable Facebook, convertit en una plataforma per a la protesta social a Egipte, on aquesta periodista de 27 anys va llançar el grup, que ja compta amb més de 550 membres. «La societat té una visió molt negativa dels solters. Els pressiona fortament perquè es casin i els margina» si no ho fan, afirma Mokhtar.
En un país conservador on la religió és omnipresent, casar-se és una obligació, tant per als cristians com per als musulmans. Fins i tot hi ha associacions islàmiques que organitzen regularment casaments col.lectius per als més desafavorits, amb l’objectiu confés d’evitar els comportaments «desviats«, és a dir les relacions sexuals fora del matrimoni o l’homosexualitat.
Estudiïn o treballin, les dones no casades són percebudes com a «incompletes«, diu Mokhtar. L’edat a partir de la qual una dona és considerada una solterona varia segons l’àmbit en què es mogui, però quan s’acosta a la trentena, els comentaris descortesos -i les pulles- es multipliquen. A Egipte «s’inculca a la dona des del bressol que el seu destí suprem és casar-se i tenir fills«, diu Mokhtar. La sociòloga Madiha al-Safti confirma que tradicionalment la dona és sobretot esposa i mare: «Tota família detesta tenir una soltera. Una dona sola està molt mal vista. La gent es pregunta quin problema deu tenir«.
Mokhtar vol veure en l’entusiasme mediàtic per la seva iniciativa un signe d’una tímida evolució. I també en el fet que parelles casades i fins i tot homes s’hagin unit al grup. «¡Això que passa no és normal, i algú havia de dir-ho!«, s’exclama Mohammad Abdul Ati, de 25 anys, un dels seus membres. «Gairebé tots els meus amics estan casats i ja tenen fills. Cada vegada que els veig, la mateixa cançó: ‘A veure si et cases, Mohammad!’. I les seves dones em proposen: ‘¿Que vols que et busquem algú?’«, explica.
El grup organitzarà reunions moderades per un psicòleg en què les solteres puguin expressar el seu malestar. No obstant, està lluny de militar pel celibat, i no traspassa cap de les línies vermelles que imposa la societat. «No estem contra el matrimoni, ni contra els homes. El que volem és que les parelles es forgin sobre bases sòlides. Algunes dones es casen massa de pressa perquè no els diguin més que són unes solteres. Però amb un matrimoni amb el primer que enxampen, corren el risc de canviar aquest qualificatiu pel de divorciades, que també està mal vist«, assegura Mokhtar.
