Us presentem la segona part de l’entrevista que Dones en xarxa va realitzar a Iuren Aldecoa i Ximena Benalcázar, membres d’Ajuda en Acció. Benalcázar ens parla de la situació de la dona a Equador.
1.- Les dones equatorianes van aconseguir el vot el 1929, abans que qualsevol altre país de la regió. Malgrat aquest bon inici, la invisibilització és molt forta i sembla que ha anat creixent, cert?
X: Sí, en efecte, sí que es va donar aquest pas. La dona té accès al vot, ella és una ciutadana però segueix invisibilitzada, segueix dedicada al mateix que en els anys 70: a les tasques domèstiques, a criar fills i filles; es troba limitada en l’educació, a la propietat de la terra, a tenir un accès a un compte d’estalvis. Tot això havia estat construit per un patró masclista i el patriarcat va a favor de l’home perquè ell sigui el propietari de la terra, de la bossa comuna de diners per l’organització familiar.
2.- I en l’àmbit polític?
X: Hi ha alguns avenços. El govern d’Equador ha prioritzat que en els seus plans operatius anuals constin partides específiques per temes de dones. Un altre passet és que quasi el 50% del seu gabinet ministerial està conformat per dones. Si bé és cert que aquestes dones no tindran una visió d’equitat de gènere, considerem que el fet que hi hagi més dones participant en aquests espais ens obren una petita porta perquè es pugui anar incidint i la dona sigui visibilitzada, no únicament com un objecte sinó també per les seves capacitats qualitatives.
3.- A nivell rural, quina és la situació?
X: També existeix aquesta ansietat de les dones d’anar coneixent i explorant nous reptes amb la necessitat de transmetre coneixement als fills i filles i no quedar-se en la ignorància. Explicaré el cas d’una companya.
Ella va venir fa uns 4 o 5 anys aquí des d’Equador per una trobada de dones rurals per transmetre la seva experiència. Quan vam anar a l’embaixada d’Espanya li van negar el visat simplement perquè no tenia un compte corrent. Ella es sentia indignada i embrutada, deia que per ser dona, per ser indígena, per ser pobre, una persona ha de ser exclosa i això també, a la gent, l’omple de força i valor.
Veiem que les dones van guanyant més espais, dones líders que tenen posicionament d’alcaldies. Anys enrere, això era impossible. Aquests avenços els anem veient i són els que impulsen a la resta de les dones a prendre interès en posicionar-se en l’àmbit polític, econòmic i social.
4.- Actualment existeix un fort èxode rural de les dones. Què es necessita fer per evitar que succeeixi aquest fenomen que, suposo, comporta conseqüències negatives en el funcionament comunitari?
X: Definitivament, treballem a la zona rural perquè creiem que aquesta migració justament desafavoreix el desenvolupament de la dona. Volem que segueixin vivint a la seva terra, que segueixin progressant i que sorgeixin lideresses que vagin buscant posicionament polític, econòmic, social. No troben una via econòmica d’on treure rentabilitat a la seva comunitat i pensen que el més senzill és la migració interna a la ciutat on creuen que hi ha millors oportunitats. Treballem en l’àmbit rural justament per tractar de conscienciar a la gent que aquesta migració no és tant bona i que moltes vegades aquest futur el poden construir amb la mateixa gent de la comunitat.
5.- Podríem considerar a la dona com a motor de desenvolupament?
X: Sempre dic que les dones són les que fan 3 o 4 rols a la llar, és a dir, ella és la que arrastra l’economia, fins i tot la familiar. Al tenir la possibilitat de tenir una extensió de terra, ella mateixa pot cultivar, treure els productes per l’autoconsum per donar de menjar als fills i filles i, amb aquest caminar, hem pogut aconseguir que elles puguin començar a comercialitzar els seus petits productes. És bo que ella tingui una independència econòmica però, per altra banda, els homes, al saber que ja tenen alguna cosa assegurada, poden distribuir els fons en altres coses com l’alcoholisme i altres vicis, així ells es deslliguen de responsabilitats.
6.- Llavors, quin és el paper de l’home?
X: Aparentment, el treball fort únicament. Però el que hem tractat de fer és de diversificar, o sigui, que la dona vagi tenint els seus posicionaments en els aspectes econòmics per aconseguir tenir una microempresa, crear una associació perquè això vagi millorant els ingressos. L’home, obviament, farà les seves funcions però el triple rol de la dona està allà: mentre treballa, assisteix als fills i filles, cuina, planxa i serveix al marit.
7.- Des de Dones en Xarxa creiem que és important trencar amb la fractura digital de gènere. Creus que és un treball important? Les noves tecnologies poden ajudar a lluitar per la igualtat?
X: Això és el que més falta fa. Les dones tenen un baix nivell d’educació doncs antigament les famílies prioritzaven l’estudi pels fills mascles assumint que les dones no tindrien oportunitat d’aconseguir una bona feina. No obstant, ara ja existeixen índexs, no molt elevats però que van en augment, de dones que ja acaben la primària, i d’aquest percentatge ja hi ha un altre grup de dones que ja s’han subscrit a l’educació secundària. I en aquest nivell, potser, ja podran tenir un coneixement de les eines informàtiques, malgrat que encara és molt complicat en l’àmbit rural. En el futur immediat, s’ha d’implementar programes de noves tecnologies per a què les dones es posicionin també.
8.- Quin paper juga l’educació en el desenvolupament de la dona i d’un nou model social allunyat del patriarcat?
X: Sempre i quan la dona es prepari, estudi… tindrà millor posicionament. La clau és l’educació. És important que s’ampliïn els temes de debat, formació i reflexió amb joves perquè ells i elles són el present i el futur de qualsevol país. Perquè en el futur no es repeteixi, com en els països del sud, patrons i estereotips amb homes masclistes i dones submisses, situació que m’incomode perquè elles també reprodueixen aquests patrons a les filles. Penso que la submissió hauria de desterrar-se però per això s’ha de treballar amb els i les joves. També els mitjans de comunicació tenen un paper molt important i qualsevol missatge ben transmès pot arribar molt al fons.
9.- El llenguatge sexista i la victimització de les dones són alguns dels eixos dels mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. Com són aquests mitjans a l’Equador?
X: Si no véns una crònica sensacionalista, crònica roja o política, ho tens malament. Això és l’únic que els mitjans cobreixen. No entenc per què, quan això és el que donarà vida futura al país. Hauries de ser una organització amb molts recursos, que puguis pagar un espai televisiu i vagis transmitint el que vulguis. Però no és el nostre to, nosaltres tenim que picar moltes portes i suplicar. Quan pressionem tant al mitjà, acaba accedint però el que voldríem és que ho fessin per convicció. A les zones rurals, la premsa local sí té una funció més social doncs estan veient el treball, veuen grups productius i empoderats. Malgrat això, falta espai comunicatiu. A nivell nacional és molt complicat.
10.- El moviment assembleari a nivell comunitari és el màxim òrgan decisori i executiu. Quina és la participació de les dones en aquestes reunions?
X: En l’àmbit rural, quan es fan assemblees comunitàries en les que participen els homes per la presa de decisions, si hi ha dones a la reunió mai tenen un posicionament, no donen la seva opinió. Elles no prenen decisions, prefereixen anar a casa, consultar amb el seu marit i, potser, a la següent reunió ja decideixen. Més limitacions. Això passa perquè afecta a una cosa familiar, llavors ella no pot prendre una decisió sense el consens familiar però ell decidiria sense consultar.
11.- Com és el treball a l’escola rural i quines són les vies pel canvi cap el desenvolupament?
X: Fa cinc anys, vam crear un espai participatiu perquè el desenvolupament també ha d’englobar la participació dels nens i nenes. En l’àmbit rural, els més petits també han estat un grup vulnerable, igual que les dones. Els nens i nenes rurals no han tingut veu, ni vot, ni opinió, ni participació. Existeixen moltes escoles que poden tenir un professor per 5 graus en un mateix espai i aquest ha de brindar l’atenció de tots els cursos en una sola aula. Fan el que poden però, malgrat això, la qualitat educativa no és molt bona a l’àmbit rural.
Per aquesta raó, hem desenvolupat un programa que s’anomena «Escoles de Ciutadania», on manegem la metodologia de formació, debat i reflexió i, per últim, la replicabilitat. Creem grups de noies i noies formats en temes d’interès com són drets, obligacions, medi ambient perquè ells vagin replicant aquests processos a les seves comunitats. Vam començar amb 350 nens i nenes de tot Equador i aquest últim any hem convocat a 850 nens i nenes. Va ser una bogeria. Ells i elles parlen i coneixen els seus drets i obligacions. Ara reclamen el seu dret a la participació. No estan formant noies i nois submissos sinó amb una perspectiva i participació més activa. Això és el que s’ha de fer, incidir perque, en el futur, puguin anar formant-se en termes d’igualtat amb nois i noies.
12.- En aquest últim temps, a l’Amèrica Llatina ha sorgit el concepte de mare comunitària. De què estem parlant?
X: La mare comunitària és una figura que s’ha anat creant, poc a poc, davant d’una serie de necessitats. Són grups de voluntàries que s’associen entre elles o amb l’ajuda d’organitzacions no governamentals, s’encarreguen de l’educació i del jardí d’infants en edat preescolar. La mare comunitària compleix molt bé amb la seva funció d’atendre i cuidar, responsablement, als nens i nenes que assisteixen a la llar comunitària. Amb el seu treball, cobreix necessitats bàsiques de la infància tals com: alimentació, higiene, cura i afecte… és una tasca que s’afronta sense majors dificultats doncs per realitzar-la acudeix a la seva experiència com a mare i als coneixements que ha incorporat des de la seva socialització primerenca a la família. Aquestes activitats d’assistència primària formen part de la vida quotidiana a la llar comunitària i no es poden deixar de fer, perquè són molt importants pel desenvolupament infantil.
