Dones en Xarxa es troba a l’oficina d’Ajuda en Acció al carrer Balmes de Barcelona. Ens reben Ximena Benalcázar, directora de Vincles Solidaris i Comunicació d’Ajuda en Acció a Equador, i Iuren Aldecoa, del Departament de Voluntariat i Sensibilització, per parlar de la campanya Mou-te per Igualtat. És de Justicia i sobre la situació de la dona en l’àmbit rural de l’Equador.
Aquesta és la primera part de l’entrevista, focalitzada en la campanya.
1.- Primer de tot, parlem de la campanya. En què consisteix Mou-te per la igualtat?
I: Té com a objectiu promoure l’exercici d’una ciutadania no sexista amb capacitat d’influència per fomentar el compliment dels acords de la Plataforma de Beijing i els ODM en les polítiques del govern català en matèria de cooperació al desenvolupament. Volem implicar a gran part de la societat civil catalana i fer incidència política per tal d’afavorir el compliment dels acords internacionals que els governs han anat ratificant al voltant dels drets de les dones.
2.- Treballeu en tres direccions: la joventut, els mitjans de comunicació i els poders públics. Quina és l’estratègia?
I: L’objectiu és implicar de manera molt específica a professionals i futurs professionals dels mitjans de comunicació, als i les joves i als poders polítics. Tenim la convicció que aquests tres col·lectius són agents claus per aconseguir la transformació d’actituds i comportaments arrelats a les nostres societats. Alhora, i amb el mateix grau de importància, la campanya fomenta la igualtat de gènere en les polítiques de cooperació al desenvolupament, incloent les polítiques de cooperació impulsades pel govern català.
3.- Pel que fa a un dels pilars de la campanya, la joventut, en quin punt us trobeu ara?
I: Durant els primers any ens dediquem a fer activitats de sensibilització amb les noies i els nois de diversos instituts, com les xerrades que la nostra companya, Ximena Benalcázar, está duent a terme. L’any vinent passarem a l’etapa de la mobilització en la qual els i les joves que han participat durant aquests 2 anys en el procès de formació i implicació acabaran el tercer any de campanya fent un acte de mobilització al Parlament de Catalunya en el que demanaran als i les nostres politics/ques que s’impliquin en la igualtat real entre dones i homes i fomentin el compliment dels acords internacionals com la Cedaw i Beijing. Mou-te per la igualtat té una durada de 3 anys i si, després de fer una activitat, tornes amb una altra i crees continuïtat, poc a poc, s’obrirà una finestreta.
X: Jo m’encarrego d’explicar la situació que pateix la dona a l’Equador, les seves funcions i les limitacions que té pel fet de ser dona, pobra i indígena.
4.- Quan tracteu amb joves i els exposeu la situació de discriminació de la dona a Equador, els hi és fàcil sentir aquest problema com a propi o el perceben llunyà?
I: La majoria de les noies i nois tenen molt poc coneixement de com són les coses en altres països.
X: La idea és apropiar-se d’un problema que ha de tenir corresponsabilitat de tots i totes. La joventut, els mitjans, els mateixos organismes públics i en si tota la societat civil s’ha de preparar i per això estem aquí, també tractant d’impulsar aquesta educació pel desenvolupament. El que estem fent és en base a aquesta formació, debat i reflexió.
5.- Actualment, a l’Estat espanyol hi ha hagut un fort desplegament normatiu: llei d’igualtat, llei de divorci, llei d’avortament… A nivell internacional, tenim els Objectius del Mil·leni i la creació de la Plataforma de Beijing del 2005. La teoria és bona però si partim de la forta llunyania que hi ha entre les esferes polítiques i la societat, què més es necessita?
X: Es pot fer incidència però sempre i quan els grups d’interès puguin unir-se perquè les dones tinguin veu i no siguin tractades com a objectes sinó com a subjectes de drets. Es necessita més informació, més socialització i continuar amb el treball de sensibilització amb els i les més joves.
I: És una base de drets necessària i bàsica. A partir d’aquí, es tracta de sensibilitzar a la gent, que sigui conscient que això existeix. El problema és que no coneixem els nostres drets i, per això, no els utilitzem. És necessari però falta el fil conductor perque tots i totes sapiguem que els podem usar.
