«Em demanen quin és el conte més memorable que he llegit. Escullo –pel seu valor indubtable– el relat al·lucinatori On el foc no s’apaga, de May Sinclair. Penseu en la pobresa dels Inferns que han elaborat els teòlegs, i que han repetit els poetes, i llegiu després aquest conte.» JORGE LUIS BORGES
May Sinclair (Rock Ferry, Cheshire, 1863 – Buckinghamshire, 1946) fou el pseudònim de Mary Amelia Saint Clair, una de les autores britàniques més innovadores de la literatura del final de l’època victoriana.
Els cinc relats fantàstics aplegats en aquest volum van ser publicats
el 1923 sota el títol de Contes estranys i van captivar la crítica
i els lectors, seduïts per l’estil extremadament torbador de
May Sinclair, una escriptora que, sota la influència de les recents
descobertes de la psicoanàlisi, va saber superar els arquetips del
gènere gòtic i anar encara més enllà de la cèlebre Un altre pas
de rosca, de Henry James.
Als contes de May Sinclair, l’infern resulta més aterridor que
als retaules de Hyeronimus Bosch, perquè els protagonistes no hi
cremen a foc viu, ni s’hi ofeguen, ni hi són torturats, sinó que,
simplement, reviuen una vegada i una altra el seu pitjor malson:
enfrontar-se a una culpa que mai no podran expiar o, encara pitjor,
a una vida tan summament grisa i anodina que, repetida tota
l’eternitat, es converteix en la més terrible de les malediccions.
Traducció de l’anglès: Dolors Udina
Col·lecció: El cercle de Viena, 27
Pàgines: 176
Format: 14,5 x 21,5 cm
PVP: 16,50 €
Preu sense iva: 15,87 €
