La proposta artística TOC, trama, ordit i caos, de Palmira Rius, s’endinsa més enllà de la geometria de la verticalitat i horitzontalitat, tot deixant que el caos prengui aquell espai generador i mostri la seva bellesa, recreant l’art tèxtil contemporani. És una exposició que es va poder veure, fins el 8 de gener, al Centre de Cultura Tradicional Can Canyadó.
Cada obra que podem veure al CCT Can Canyadó és una peça poètica. Podries definir la col·lecció TOC Trama, Ordit i Caos en poques frases?
PR: Bé, TOC, vol ser una mostra de tapis contemporani. Es parteix d’un element físic i palpable, de la horitzontalitat i de la verticalitat, però alhora en cada peça hi ha un espai i un temps. Podríem dir que els fils són un suport a la imaginació, et permeten infinites combinacions i possibilitats de color, textures, aproximacions, i també aporten mols simbolismes.
Quan i com va sorgir la idea d’utilitzar materials naturals a les teves creacions?
PR: Tota la meua vida he valorat la natura tan pels beneficis al cos com en l’esperit, i recordo que sempre he anat recollint pedres, branques, plomes, petxines, fòssils… però als vols de l’any 2000 vaig començar a fer composicions i experimentar amb tota mena d’elements naturals. Ha estat molt engrescador. En la exposició TOC, em vaig proposar un repte, que el teixit predominés.
Quins són els teus referents artístics?
PR: Gaudí pel seu concepte de la natura; Leandre Cristofol, mestre que em va transmetre la importància de l’espai; Dalí per la rauxa creativa; Frida Kalo per la inclusió d’una particular feminitat en la pintura; Goldsworthyi per les intervencions que fa al aire lliure; Hunderwaser per el domini del color, la forma i els principis ecologistes; i, molt especialment, Edith Schaar, artista total, de la que rebo lliçons sobre teixir, inspiració i estímul.
Has exposat a diferents llocs del món. Com han rebut les teves obres?
PR: La veritat és que, tan a Catalunya com a arreu, m’han fet comentaris molt elogiosos i bones crítiques. Potser destacaria un reconeixem especial a Nova York l’any passat i a Laussana aquest abril.
Què significa per a tu haver exposat a Badalona justament l’any de la capitalitat cultural?
PR: Un honor com a catalana i artista, i una satisfacció de poder contribuir en aquesta confluència cultural.
Quins són els teus projectes de futur?
PR: Per l’any 2011 tinc dos exposicions programades: una antològica a la Casa del Cable, de Xàbia, i participar en una mostra col·lectiva del Centre d’Art d’Andorra. Altres projectes que tinc són propostes artístiques conjuntes amb nenes i nens i continuar experimentant amb materials.
