Dissabte vaig visitar el premuntatge de l’exposició Romanorum Vita, de la Fundació La Caixa. Es tracta d’una nova concepció de l’àrea de Cultura que recrea una ciutat romana.
La combinació d’elements audiovisuals i la reconstrucció d’una ciutat romana configuraven una mostra que em va permetre viatjar en el temps i conèixer com vivien persones d’una altra època i les seves activitats quotidianes.
En una de les projeccions de l’exposició en què s’explicava la vida quotidiana a l’Imperi, em parlen dels romans. Entenc «els romans» com un masculí plural inclusiu en què hi estem representades les dones, també.
Però de seguida sento una gran confusió: el narrador de la projecció diu que els ciutadans lliures escollien els seus representants al Senat. Les dones, com els esclaus, no votaven… a qui s’està referint doncs? Deu ser que el masculí plural inicial no era tan inclusiu…
Les imatges m’ho confirmen: per cada vint-i-cinc homes, no veig més que dues dones. És que a l’Imperi romà només hi havia homes? Un llenguatge no sexista ha de fer servir el masculí i el femení junts, o bé utilitzar paraules inclusives com «la ciutadania», «les persones», «el grup», etc.
I no només els comissaris del Romanorum Vita ignoren una qüestió tan simple i alhora tan justa. La nova presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, ha declarat en el seu bloc que l’ús d’un llenguatge no sexista és «artificiós i absurd».
Aquestes conclusions es poden esperar perfectament de personatges com Arturo Pérez Reverte, però em sembla francament trist haver-les de sentir de la presidenta de l’Institut Català de les Dones. Esperem que aprengui aviat el valor i la importància d’utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista.
