La Josefina Altés i Campà és una dona propera, treballadora, activa, vital, amb idees i amb un optimisme a prova de bombes.
El teatre és una de les seves passions. És l’autora de Montserrat, Marta i Maria, una peça que va guanyar el Premi Memorial Santos Antolín a l’any 1992, i de l’obra Somnis i Desenganys (Crònica de Postguerra), amb la qual va quedar finalista a l’any 2002 i que es va estrenar a Gràcia el passat mes d’abril. També és actriu i una de les fundadores del grup de teatre afeccionat Disbauxa .
Va col·laborar a Ràdio Gràcia durant tres anys amb el programa Gent de Teatre, i va ser l’ànima, conjuntament amb el Ricard Estruch, d’una exitosa marató de 12 hores de lectura de poemes de Miquel Martí i Pol. També és col·laboradora del diari digital gracienc latortuga.cat .
És una dona que reivindica els seus drets com a tal i ha estat co-fundadora del grup Dones pel Centenari, ara Dones de l’Orfeó, que intenta preservar la memòria històrica i la tasca desenvolupada per les dones que han passat per l’ Orfeó Gracienc , donant suport a campanyes com la que va promoure que s’aconseguís la plaça Dones del 36. Participen activament en el Consell de Dones del Districte de Gràcia i en l’organització del Dia Anual de Gràcia contra la Violència vers les Dones, així com a d’altres actes que s’organitzen per denunciar aquest tipus de violència i reivindicar la igualtat entre dones i homes.
***
L’Orfeó ha estat una part important a la teva vida?
Amb 12 anys, i ja en tinc 54, entrava de la mà de la meva mare en aquesta casa. Quan el meu fill, l’Enric, va tenir cinc anys, tot acabada de néixer la meva filla, la Teresa, també jo els vaig dur cap a la seu del carrer Astúries, per apuntar-los a l’esbart, com jo al seu dia. Ara l’Enric i la Teresa encara hi ballen i tots dos plegats duen la gestió del bar de l’Orfeó.
Quina era la situació de l’Orfeó quan et van nomenar presidenta?
Vaig agafar la presidència un any abans de la celebració del Centenari de l’Entitat, en un moment complicat: no hi havia candidats a assumir-la i jo no complia les normes dels estatuts, ja que per ser president/a de l’Orfeó s’ha de ser orfeonista, és a dir, cantaire. Per això totes les juntes anteriors provenien de la massa coral, i la branca de l’esbart, de la qual provenia jo, no hi tenia dret. Això no s’ha modificat per ara.
Quines accions vas dur a terme?
Vam apropar l’entitat al barri baixant la secretaria a peu de carrer i ampliant l’horari d’atenció al públic a tot el dia. S’han fet activitats com els tallers de memòria per a gent gran, s’han creat branques noves de música moderna, s’han creat més grups de cant coral, s’ha obert l’entitat a les veïnes i veïns nouvinguts amb les Jornades Culturals Catalana-Peruanes, etc. La seu de l’Orfeó ha obert les seves portes a l’acollida d’altres entitats que no tenien seu pròpia: els Castellers de la Vila de Gràcia, l’Helena Teatre, la Coral Montseny (i tot el seu patrimoni documental), el grup d’espeleologia, etc.
Quins objectius et vas marcar?
No em vaig fer cap plantejament. No hi havia temps per fer-ne, però vaig tenir molt recolzament de la gent. Hi havia molts problemes econòmics i teníem per davant el repte de celebrar el Centenari en aquestes condicions. Sort que la gent ens va fer costat i encara ens en vam sortir prou bé.
L’Orfeó, sota el teu mandat, s’ha obert més al barri?
Vull remarcar la importància de la potenciació del treball conjunt entre totes les entitats gracienques. Cal dir que la del Centenari va ser una celebració brillant i que vam comptar amb el recolzament de les Colles de Cultura del barri. Amb la col·laboració de l’ Institut de Cultura es va fer la presentació del muntatge Viatge per la Mediterrània. Es va fer una gran actuació al Palau de la Música , dins del cicle Cobla, Cor i Dansa, i l’última estrena del malaguanyat mestre Pérez i Simó, només per citar alguns dels actes realitzats. Per solucionar el tema econòmic i la posada al dia de les infrastructures de la seu de l’Orfeó, va ser important la creació del G-6. Calia fer pinya i trucar portes de manera conjunta amb les altres entitats, per aconseguir ser escoltats i obtenir subvencions. Així es va aconseguir iniciar la remodelació dels edificis de les entitats que tenien moltes mancances. La primera fase d’aquesta remodelació, ja és acabada.
També s’ha implicat més en els esdeveniments i problemes de la societat actual?
Aquesta ha estat una implicació personal, que potser els que venen ara en el seu programa no la continuaran, no ho sé. Ja se sap que sempre hi ha etapes dins les entitats en funció de la gent que du la direcció. Jo crec que l’Orfeó cal que sigui un referent musical a nivell de barri, de ciutat i de país, però també crec que té l’obligació de fer més coses en bé de la ciutadania.
El Grup de Dones de l’Orfeó, nascut durant el teu mandat, quines fites s’ha marcat?
El Grup de Dones es va anomenar Dones pel Centenari, en un principi, perquè es va formar per treballar pel Centenari, ara ens anomenem Grup de Dones de l’Orfeó. Hem organitzat la celebració del Dia Internacional de la Dona, s’han programat conferències sobre temes de l’àmbit de la dona, exposicions de diferents artistes per mostrar la seva tasca creativa, etc. Estem adherides, com entitat, a la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere , participem en la celebració del Dia anual de Gràcia contra la Violència vers les Dones, en el Consell de Dones del Districte, treballem en xarxa amb els altres grups de dones del Districte, etc. Dins de l’entitat, estem impulsant la recuperació de la memòria històrica de les dones de l’Orfeó, com l’actriu Emília Baró o la cantant Conxita Badia . Esperem consolidar-nos com a secció de dret de l’Orfeó.
La part de l’Escola de Música fa una tasca important ja que hi assistiexen moltes nenes i nens i joves de Gràcia. La deus haver mimat molt, no?
Per descomptat. A l’Escola de Música, el seu director, l’Ivan Prades, està duent a terme un projecte molt interessant d’ensenyament musical. Té una manera molt especial de treballar. El fet de ser una escola dins d’una Entitat Cultural la fa diferent. Ara s’ha començat a treballar amb nens i nenes des d’un any, com a projecte innovador per al curs 2007-2008.
Quines innovacions has promogut en els àmbits musicals i les seves diferents facetes?
L’Esbart, per exemple, i el seu director, en Leo Quintana, estan conjuminant innovació i tradició i estan aconseguint solucions brillants. La dansa clàssica també té un lloc important, fins i tot tenim una professora de castanyoles com a instrument musical. Es fan classes de swing, claqué, tango, etc. Enguany s’han fet, per primera vegada, unes Colònies Musicals per a nens i nenes de 3 a 12 anys mitjançánt un acord amb l’ Ajuntament de Barcelona . Cal dir que han estat un gran èxit, per sobre de les previsions. No hi han hagut prou places per atendre totes les demandes. Voldríem que tinguessin continuïtat a partir del juliol vinent.
També, durant la teva presidència, el Banc del Temps de Gràcia s’ha instal·lat a la vostra seu?
Sí. Ens va arribar la proposta des de la Conselleria de la Dona del Districte i enguany hem celebrat el 4rt. Aniversari. A nivell de Barcelona, aquest Nadal es celebraran els 10 anys de la posta en marxa d’aquesta iniciativa, primer des de la Conselleria de la Dona i després de la d’Acció Ciutadana.
Actualment, al Banc del Temps de Gràcia, hi ha 207 persones inscrites, convertint-lo en el primer de la ciutat i un dels més participatius, ja que ha estat pioner en el projecte d’intercanvis amb els BdT italians.
Els dies 8 i 9 de novembre es van celebrar les VII Jornades sobre Bancs del Temps, amb participació italiana, francesa, alemanya, portuguesa i amb iniciatives molt novedoses com l’intercanvi entre empreses, per exemple. Ara hi ha la iniciativa d’obrir Bancs del Temps escolars, seguint models portuguesos i italians, i voldríem presentar alguna escola de Gràcia com a gestora del programa pilot.
Cal dir que tu t’has convertit en una experta de referència en aquest camp dels BdT?
El projecte del Banc del Temps ocupa una bona part de la meva feina professional, ja que coordino aquest projecte a nivell nacional des de l’ Associació Salut i Família . També treballo coordinant projectes de mediació intercultural.
La teva col·laboració en els mitjans de comunicació graciencs ha estat també destacada. És un tema que t’interessa?
Sí, moltíssim. Hi he col.laborat i col.laboro sempre que puc, sobretot amb Ràdio Gràcia, tant a nivell personal com a nivell d’entitat. És un repte de les entitats canalitzar la informació de les activitats que es fan perquè arribi a totes les veïnes i veïns del barri. Crec que cal donar suport als mitjans de comunicació més propers i és important la participació de totes les entitats del barri. Seria interessant que agafessin el compromís de participar-hi i que hi hagués un recolzament municipal. Ara he començat una participació, també a Radio Gràcia, dins del programa Ones de Dones, per aportar la informació al voltant dels BdT. La veritat és que les dones participen majoritàriament en els BdT i en la seva coordinació.
Des de la teva experiència a l’Orfeó, com veus que respon la joventut, s’incorpora a les entitat i a l’esperit associacionista?
A l’entitat, hi participen en les diferents seccions persones de totes les edats, de nens a gent gran. S’ha ampliat l’oferta de música moderna. S’han introduït innovacions. Un exemple seria l’espectacle de cloenda de la Mercè, Camí de Pira, que es va estrenar a la Sala Ovidi Montllor. Però en els llocs de responsabilitat no hi són. Cal dir, però, que és difícil accedir-hi. I no per culpa d’ells. Totes les taules directives estan formades per persones de més de 35 anys i costa que escoltin o aprovin o portin a terme alguna cosa proposada per un noi o noia de 25. Llavors, molts joves es decanten per participar en el Moviment Associatiu Alternatiu. Allà ells manen, proposen i decideixen, cosa complicada dins de les entitats tradicionals.
Quina valoració faries de la teva presidència?
Jo n’estic molt satisfeta! Des del primer dia he estat oberta a acollir a tothom i al treball conjunt.
Personalment, n’estàs satisfeta?
Sóc una persona que va accedir a la presidència d’una entitat molt important sense estar massa preparada, de fet ningú n’està mai prou, però ho vaig fer amb molta il·lusió. Tenia una visió diferent pel fet d’accedir-hi des d’una secció, l’esbart, una visió diferent d’aquells que tota la vida han format part de la massa coral. Crec que tots hem de ser iguals dins de l’entitat. Potser hi haurà gent que opinarà d’una altra manera. No me’n penedeixo de res, tot ho he fet des de la bona fe.
T’han quedat coses pendents que t’haguessin agradat dur a terme?
Una de les coses importants que ha quedat pendent és el llibre del Centenari de l’Entitat, que elaboràvem amb el desaparegut i estimat Albert Musons. També s’ha d’acabar el DVD amb imatges del Centenari, que s’estava realitzant amb GràciaTV, i un CD amb les 6 cançons més importants de la història de l’Orfeó. M’hagués agradat presentar aquesta feina, però se suposa que la nova Junta ho durà a bon port.
Que li demanaries al nou president?
Un munt de coses! Però, sobretot, que es tracti totes les persones d’aquesta casa d’igual manera, siguin de la secció que siguin.
Com veus l’Orfeó del futur, en els propers cent anys?
Una entitat forta, potent, plural, de referència a nivell musical i en tots el sentits, a Gràcia i a Barcelona. Acollidora vers les altres cultures. Amb el suport de les institucions, però és important que es treballi per assolir la fita de ser autosuficients.
Ha hagut uns anys que heu coincidit tres dones en la presidència de les entitats del G- 6. Tu a l’Orfeó, la Rosa Martí al Cercle Catòlic i la Isabel Sanagustin a la Federació de Colles de Sant Medir . Ara només queda la Isabel i ho deixarà l’any vinent…
Sí. Durant aquest temps hi ha hagut una representació paritària. Ara perdrem aquesta paritat assolida de manera natural. Ara tindrem unes entitats dirigides en exclusiva per homes. Com a dones, potser ens hauríem de preguntar quantes dones hi ha als Consells Directius i quantes els arriben a presidir i per què. Fins i tot, potser caldria plantejar-ho al si de les mateixes entitats.
