La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, va oferir ahir un concert d’homenatge a la soprano Montserrat Figueras, que va morir el passat 23 de novembre.
El recital d’homenatge a la soprano, veïna del barri de Bellaterra, s’interpretàren peces tradicionals catalanes, armènies, sefardites i del cançoner de Montecassino, però també hi va haver un espai per la intervenció dels poetes Carles Duarte i Manuel Forcano, d’Anna Gispert, que ha estat ‘com una segona mare’ per a Montserrat Figueras, i del marit de la soprano, Jordi Savall.
La cançó ‘La mare de Déu’ va tancar el concert en què es podrà escoltar la veu enregistrada de Montserrat Figueras cantant ‘El Cant de la Sibil·la’ des d’un dels balcons de Santa Maria del Mar.
Montserrat Figueras estava considerada una de les grans veus internacionals dedicada a la música antiga. Figueras va fundar amb Jordi Savall el grup Hespèrion XX, el cor La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations, amb la intenció de difondre la música medieval, barroca i renaixentista. Junts també van crear el segell discogràfic Alia Vox i ha gravat més de 50 discos. La seva tasca per recuperar la música antiga ja va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 1989 enregistrà un disc dedicat a cançons medievals catalanes i el 1995 la sèrie de Cants de la Sibil·la.
Entre d’altres guardons, ostentava la Creu de Sant Jordi, el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès i va ser distingida com Artista per la pau per la Unesco.
D’altra banda, Jordi Savall dirigeix al Liceu la nova versió d’ ‘Il burbero di buon cuore’, del compositor valencià del segle XVIII Vicent Martín i Soler. La representació, una coproducció del Liceu de Barcelona i el Teatro Real de Madrid, s’allargarà fins el 6 de febrer. La direcció musical és de Jordi Savall i l’escènica, d’Irina Brook.
Aquesta obra és el que es coneix com un ‘dramma giocoso’, és a dir, un argument centrat en un personatge amb un tret de caràcter molt marcat i conflictiu que l’obra vol desemmascarar. En aquest cas, la ‘tara’ del personatge és el seu mal caràcter i un estil rondinaire. El protagonista ‘Ferramondo’, interpretat pel baix baríton Carlos Chausson, es veu implicat en un conflicte familiar arrel de la fallida econòmica d’un dels seus nebots, que s’acaba de complicar amb una subtrama amorosa.
