L’escriptora Imma Monsó ha guanyat el XXXII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la La dona veloç, una metàfora sobre la percepció que es té del temps en l’actualitat. Nascuda a Lleida, actualment viu a Sant Cugat del Vallès i treballa com a professora de francès a l’institut Duc de Montblanc de Rubí.
Després de donar-se a conèixer el veredicte del jurat, Monsó ha explicat que la seva obra és una de les més ambicioses de la seva trajectòria. La dona veloç està protagonitzada per una psiquiatra de 48 anys que sempre corre i això li impedeix tenir una percepció del temps acurada. Per això, al límit del transtorn, viu amb l’objectiu de fer les coses com més aviat millor. El ritme veloç és la font de tots els seus problemes. A més, la història també es pot considerar un homenatge a l’amistat i, segons Monsó, compta amb un final del tot sorprenent.
Durant l’acte de lliurament d’aquest premi, presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, el secretari del jurat, Emili Rosales, ha explicat que la novel·la d’Imma Monsó inclou personatges fascinants que sorprenen al lector. El premi Ramon Llull és el més ben dotat de la literatura catalana, amb una dotació de 90.000 euros.
Imma Monsó és filòloga francesa, especialista en lingüística aplicada a les universitats d’Estrasburg i Caen, i compagina la seva vida laboral a l’institut Duc de Montblanc amb la seva passió per l’escriptura. La novel·la No se sap mai i el llibre de contes Si és no és van ser el tret de sortida oficial d’Imma Monsó en el món de la literatura, tot i que el seu gran reconeixement arriba l’any 1998 amb la novel·la Com unes vacances, que va rebre el premi Prudenci Bertrana i el premi Cavall Verd de la Crítica Catalana. A partir d’aquí, Monsó publica diverses novel·les com Tot un caràcter, Millor que no m’ho expliquis, Marxem, papà. Aquí no ens volen i Hi són però no els veus, entre d’altres.
