Cada dia, de dilluns a dissabte, és la primera d’arribar a l’estadi. Una hora abans de l’entrenament, s’encarrega que tot estigui a punt per als jugadors. Les pilotes, l’aigua, les samarretes, els pantalons… No pot faltar res.
Saida Cupillar, de 19 anys, és la responsable del material de la Grama. Però no és l’única dona amb qui conviuen els futbolistes al vestidor. També hi ha la doctora Marta Torné, de 40 anys. Una encarregada del material i una metge, un cas únic en el futbol espanyol. Són les noies de la Grama.
La Saida disfruta a l’equip de la seva ciutat. La seva afició per la Grama no és nova. N’és sòcia des de fa tres anys i la temporada passada ja va anar a diversos desplaçaments. «A l’estiu em van dir que buscaven un encarregat de material, volien gent de confiança i no ho vaig dubtar. Així podia ajudar l’entitat, que no passa el millor moment. Jo estimo el club de veritat», diu la Saida, que va haver d’acostumar-se a la nova funció per la via ràpida.
«Al principi costa una mica. Arribes aquí, ets l’única noia envoltada d’homes. En el futbol base també són tot nois. Però vas agafant confiança i estic molt contenta». La Saida és una excepció en el càrrec. Dominga, la veterana encarregada del material del Conquense que es va fer famosa en un reportatge de Canal +, s’ha jubilat aquest any. El Toledo, de Tercera, compta per al mateix càrrec amb Gloria, una paraguaiana.
Els jugadors han ajudat molt la Saida. Cada un té les seves manies i les va coneixent. «La relació és perfecta. Si no fos per ells, seria més difícil. El míster [Ramon Moya] ens va dir el primer dia que érem superimportants per a ell i ens tracta molt bé», explica la Saida, que resumeix les seves funcions: «M’encarrego de tot el material de jugadors i tècnics. De la roba, pilotes, aigua… La feina ha de ser constant».
Aficionada al Barça de futbol i d’handbol, la Saida ha acabat els estudis de batxillerat. Ara vol fer un cicle superior de radioteràpia, tot i que està implicada en la nova feina. «M’encanta l’esport i no em perdo ni un partit. Amb la Grama pateixo molt. És el meu equip i ho visc amb passió, tant a casa com en els desplaçaments». La Saida va ser nedadora federada i va jugar en un equip femení de futbol sala, però es va trencar el genoll amb 12 anys i va haver de deixar-ho.
La Marta passa menys temps amb l’equip. Visita els jugadors cada dissabte i va als partits de casa. «A l’agost em van comentar que necessitaven un metge per al primer equip i aquí estic. No tinc cap queixa, m’ho passo molt bé amb ells. Ara també pateixo en els partits», explica la doctora badalonina, que treballa a la clínica Teknon.
Abans, també va col·laborar com a metge en equips masculins de futbol sala de Lliçà d’Amunt i Montcada. «Conec un parell de noies que fan el mateix que jo, però per norma general els metges del futbol solen ser homes».
Els jugadors confirmen que es troben molt a gust amb les noies. «Hi ha molt bon rotllo, bromes i conya. Però no els fem putades. Som bona gent», fa broma Óscar Céspedes, un dels veterans. «¡Morenasses, guapes!», criden els futbolistes, mentre es fan la foto que il·lustra el reportatge. «La Saida i la Marta entren i surten del vestidor com dos més de l’equip. Estan totalment integrades».
Céspedes reconeix que és un cas estrany. «Quan jugava a l’Algesires, fa 10 anys, vaig tenir una psicòloga, però mai vaig veure una responsable de material. No n’hi deuen haver més». El migcentre, que va jugar al planter del Barça i l’Espanyol, ha passat per 15 clubs.
Moya també destaca la feina de les noies. «S’han integrat molt bé. Són dues persones més de la plantilla en un grup unit», diu el tècnic, que destaca la humilitat del club, amb el pressupost més baix del grup 3 de Segona B: «250.000 euros per a plantilla i cos tècnic».
Després de jugar set cops la lligueta d’ascens a Segona A, toquen temps durs. L’any passat, fins i tot, s’hi va colar l’estafador Tony Thompson, que ja està en llibertat després de passar uns mesos a la Model. «A l’estiu, la Grama estava més a Tercera que a Segona B. L’any passat no es cobrava i s’han retallat moltes coses, però d’il·lusió i ganes no ens en falten», diu el míster.
