Aquesta setmana la violència masclista ha tornat a irrompre a Catalunya. Una dona i els seus dos fills van morir a mans d’un home a Tarragona, a qui es busca. Al Principat ja han mort més dones que l’any passat, malgrat les polítiques públiques posades en marxa per la Generalitat i l’Estat. Tractem d’esbrinar per què amb la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva.
Convençuda que la previsió i la detecció precoç són les autèntiques claus d’un problema que defineix com a «social», es nega a tenir només en compte el nombre de dones mortes. Defineix la violència masclista com un fenòmen «complex», i per això explica que no és fàcil treure resultats a curt plaç.
Com s’explica que amb tantes polítiques com desenvolupen els governs – inclòs el català -, el nombre de dones mortes continuï augmentant?
Bé, crec que al costat de la xifra de dones mortes, que s’ha de tenir en compte, hem de tenir present que amb l’aprovació de la Ley contra la Violencia de Género i de la de Llei del Dret de les Dones a eradicar la Violència Masclista s’han concretat una sèrie de recursos específics per a les dones en quant al seguiment dels casos de violència.
S’han creat cent serveis d’informació i atenció i vuit centres d’intervenció especialitzada a Catalunya que han actuat, d’alguna manera, com a garants d’una actuació preventiva, que es on realment creiem que s’ha d’incidir.
Les possibilitats de denúncia han augmentat. Es denuncia més que abans?
Hi ha hagut un increment, però sobretot on hi ha hagut un augment ha estat en l’accés de les dones als recursos creats, i m’estic referint als serveis d’informació i atenció a les dones, el 900 900 120 o l’activació de protocols de detecció precoç. Crec que estem treballant donant resposta a la complexitat del fenòmen.
No és quelcom puntual que afecti només a la parella, la violència masclista s’explicita en el conjunt de la societat. I en aquest sentit hem de tenir preparades actuacions en tots els llocs on s’expressa aquesta violència, fent especial èmfasi en els primers passos. I és que continua havent-hi una construcció social que dona cobertura al masclisme i a l’argument que justifica el control i domini sobre les dones.
En qualsevol cas, i atenent que ja s’ha superat el nombre de morts que hi va haver l’any passat, no li fa pensar que alguna cosa s’està fent malament?
Qualsevol dona morta és un fracàs. Crec que és important analitzar i veure com encara fallen els sistemes d’informació a les dones. Per més que se’n parli als mitjans de comunicació, hi ha una part de la societat que nega que hi hagi violència. I, en aquest sentit, hi ha d’haver un compromís del conjunt de la societat – amics, companys de feina, família – per donar suport a les dones en situació de violència.
De vegades, ocorre que les dones se senten aïllades per fer front a una situació de violència, i ho viuen com una vergonya, i això no pot ser, perquè tenim dret a viure en un país lliure de violència masclista. No hi ha res que ho justifiqui. I el més greu és quan forma part del procés. Els especialistes parlen de manera clara de com la interiorització de la violència normalitza els retrets i justifica el domini.
El més important és que estem davant d’un problema no individual sinó social, i aquí sí que les institucions, però també la ciutadania, tenim una feina important d’acompanyament. Si reaccionem davant d’un acte xenòfob, ho hem de fer davant d’un cas de violència de gènere. Però la formula màgica per solucionar aquestes deficiències no es troba en un dia i dura 45 anys. La societat canvia, i el comportament i situacions de les dones també. Per tant, ens hem d’ajustar a aquests canvis dia a dia.
Una de les possibles solucions que s’han plantejat és l’enduriment del codi penal. Vostè hi està d’acord?
No crec que sigui la solució. Hem de treballar pel bon funcionament dels recursos i per l’acompanyament, com he dit.
Es parla molt de la prevenció en quant a les dones, però finalment és l’home qui exerceix la violència de gènere. S’ha de treballar amb ells? I sobretot, com?
Crec que hi ha diferents estratègies. Una d’elles és sumar voluntats masculines a la lluita contra la violència masclista, i aquí és important visualitzar que no tots els homes són masclistes. I que els que no ho són es vegin, que siguin visibles per la societat.
Després hi ha, evidentment, molt treball en l’àmbit educatiu, tant en l’ensenyament reglat com en el no reglat. Tenim el programa Talla amb els mals rotllos, per exemple, gràcies al qual hem arribat a més de 25.000 alumnes en menys de quatre anys.
Es tracta d’actuar preventivament en l’àmbit educatiu, però també en el de l’apoderament d’aquests homes, fent-los visibles i cridant al compromís dels joves respecte als maltractadors.
La llei catalana també inclou actuacions en quant a la prevenció, i si algun home o algun conegut d’aquest detecten una tendència a l’agressivitat tenen dispositius per activar mecanismes de reconducció d’aquesta situació.
En quin període de temps totes aquestes mesures de prevenció podrien fer disminuir el nombre de dones mortes?
Fer una estimació és arriscat, perquè a qui té en el cap matar és difícil aturar-lo. El que sí és preocupació d’aquest Govern és que totes les dones que puguin ser víctimes de la violència masclista tinguin el màxim de recolzament de l’administració perquè puguin traslladar la seva angoixa a un pla de superació de la situació i recuperació personal.
