El 95% de les víctimes de xarxes d’explotació són dones d’edats compreses entre 20 i 32 anys que es troben en situació irregular al país. És el perfil sexual a Catalunya, segons dades facilitades per la comissió de Polítiques per a la Igualtat del Congrés dels Diputats. Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, es calcula que el negoci de la prostitució mou 700.000 euros diaris i afecta 7.000 persones. En relació amb aquestes dades, sorprenents, el diputat del PSC per Tarragona, Anton Ferré, recorda que la lluita contra la violència de què són objecte algunes de les afectades inclou diferents àmbits, com l’acció de la policia, que «el 2009 va actuar contra 158 grups en diverses operacions, que es van saldar amb 726 detinguts arreu de l’Estat espanyol».
El nombre persones sota les ordres de xarxes de proxenetes identificades a l’Estat espanyol l’any passat va augmentar un 41% en comparació amb el 2008. En la majoria de casos, les víctimes són dones, entre 20 i 32 anys, que no disposen dels papers en regla. Aquestes són algunes conclusions que s’han donat a conèixer en el primer balanç de l’aplicació del pla integral contra el tracte d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. Aquest pla va ser aprovar pel govern espanyol al desembre de 2008 i garanteix la protecció especial pels testimonis, un període de reflexió d’un mes perquè els afectats decideixin si denuncien o no –sense que els que estan en situació irregular siguin expulsats durant aquest temps– i ajudes econòmiques temporals. En relació amb aquestes dades, el diputat del PSC per Tarragona, Anton Ferré, explica que al Camp i l’Ebre no s’escapen d’aquests problemes ja que, segons les estimacions de la comissió, «el negoci de la prostitució mou 700.000 euros diaris a la demarcació, i afecta cap a 7.000 persones».
Ferré recorda que «la lluita contra la violència amb què són tractades algunes de les víctimes inclou diversos àmbits d’actuació»: «En primer terme, hi ha l’acció de la policia, que el 2009 va actuar contra 158 grups criminals arreu de l’Estat espanyol, i van arrestar 726 persones. També és important que sobretot siguem capaços de reforçar el cercle de seguretat de les dones i ser conscients que només una societat plenament sensibilitzada serà capaç de posar fi a aquesta xacra.»
«No és visible al carrer»
El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Rafael Comes, argumenta que, a la ciutat, generalment no hi ha persones als carrers per oferir aquests serveis, i que això fa que aquesta activitat, de moment, no generi queixes dels veïns, que «normalment mostren el seu malestar quan aquesta pràctica és visible». També ho corrobora el president de la Part Baixa, José Ruiz, que diu, però, que els residents d’aquesta zona van ser en gran part els impulsors de la batuda que la Policía Nacional va fer el 15 de març passat contra una xarxa internacional que es dedicava presumptament a l’explotació de dones procedents de l’est d’Europa i de Sud-amèrica en diversos clubs i immobles de Catalunya, localitzats principalment a la demarcació de Tarragona i en alguns punts de Barcelona. Precisament aquell dia, a la Part Baixa, els agents van fer un dels escorcolls que van aixecar més expectació, que es va centrar en dos immobles del número 38 del carrer Gasòmetre. «Potser, actualment, en aquesta part de la ciutat hi ha algun altre pis on s’exerceix la prostitució, però realment ho desconec perquè no és cap qüestió que es comenti. Fa cap a 20 anys, hi havia quatre o cinc locals en què es concentrava aquest tipus d’activitats, i ara només n’hi ha un. Es tracta del bar Europa, que no genera queixes. Al barri, en canvi, sí que arrosseguem altres problemàtiques, com el tràfic de drogues».
Paral·lelament, fonts de la policia local de Cambrils manifesten que si bé la prostitució a la carretera no és gaire freqüent a la demarcació de Tarragona, aquesta només és la punta de l’iceberg. «Hi ha ciutadans que exerceixen la prostitució lliurement; n’hi d’altres que estan sotmesos a xarxes mafioses o a petits grups organitzats, així com també gent que ara com ara és l’única sortida que hi veuen, i que són la cara amarga de la crisi», sentencien.
