Rossana Rossanda va passar per Barcelona el passat mes de maig per parlar, entre d’altres coses, del «mal moment» de l’esquerra a Europa, dels resultats de les eleccions italianes, del significat del maig del 68 i del paper de la dona a la política. La italiana fou convidada per la Universitat Nómada , l’ Ateneu Candela de Terrassa i el col·lectiu EXIT (Experimentar, Inventar i Transformar) .
Rossanda va ser escollida diputada al parlament l’any 1963 pel Partit Comunista Italià . Al 1969 va fundar el diari comunista Il Manifesto juntament amb Lucio Magri. De les seves obres, se’n destaquen L’anno degli studenti (1968), Viaggio in Spagna (1977), Anche per me, Donna, persona, memoria dal 1973 al 1986 (1987) i la coneguda autobiografia La ragazza del secolo scorso (2005).
«Ningú no ha fet mai encara una anàlisi profunda de la caiguda de la Unió Soviètica i, sense aquesta anàlisi, l’esquerra no superarà les dificultats actuals». Per Rossanda, l’esquerra europea ha de fer dues reflexions: en primer lloc, què va fallar en les idees socialistes de la Unió Soviètica i, en segon lloc, començar a donar resposta als grans debats mundials derivats del «triomf del capitalisme», aportant una visió política més global. «Abans s’ocupaven fàbriques. Ara la fàbrica se’n va a un altre país abans de ser ocupada», va explicar.
Sobre el resultat de les eleccions italianes, Rossanda entén que la societat ha castigat l’esquerra després de la «gran decepció» del govern de Romano Prodi : «No ha estat una reacció política, sinó emotiva». La periodista explica així el canvi a l’ Ajuntament de Roma que, per primera vegada, ha passat a mans de la dreta amb un nou batlle, Gianni Alemanno , d’Aliança Nacional.
Rossanda també és crítica amb el paper de la dona a la política: «Cada vegada hi ha més dones als governs, però aquestes dones no són capaces d’instaurar les hipòtesis del moviment feminista«. Un moviment que, per cert, va rebre un gran impuls arran del maig del 68 perquè va servir, entre altres coses, perquè les dones s’adonessin que «els homes del 68 eren iguals que els d’abans«. Per Rossanda, d’aquell mes de maig, en resta ben poca cosa.
