Cristina Borobia va néixer el 14 d’abril de 1977 i fa 11 anys que es dedica profesionalment a la pintura. Va estudiar disseny gràfic a l’escola d’Arts aplicades de Terrassa.
DEX: Quan i com vas començar a realitzar activitats artístiques?
Cristina: Desde sempre m’ha interessat tot el que està relacionat amb l’art (escultura, arquitectura, moda..), bueno tot el que tingui que veure amb utilitzar la imaginació. I em vaig decantar en un principi per els estudis de disseny gràfic, encara que em va ser difícil escollir perque també m’agrada molt el disseny industrial. Però va ser quan vaig anar a viure amb la meva parella (ell és dibuixant i caricaturista) que vaig veure el que realment em feia més feliç, i era pintar, la llibertat de fer el que jo vulgués i sobre el tema que jo volgués. Encara que la pintura per ara m’ocupa tot el temps, vull apendre a fer escultures (de figures extretes dels meus quadres), i m’agradaría també començar a dedicar-me a la il·lustració.
DEX: Quant de temps hi dediques a les teves obres? Ho fas com una afició o ès la teva feina?
Cristina: El temps dedicat depén sempre de la mida de l’obra, i a vegades de la cantitat de detalls que tingui. Com sóc molt meticulosa i a part m’encanta que els quadres estiguin replets de detalls puc trigar bastant en acabar-los. L’ùltim que acabo de fer he trigat tres semanas. El ser artista jo crec que gairebé tothom, inclosa jo, ho fa per amor a l’art com se solt dir, perque tret de quatre dubto que ens fem rics, per aixó ho considero més una afició o passió que una feina, encara que hi dediqui cada dia hores i jo mateixa em marqui un horari.
DEX: Has exposat alguna vegada? On, quan? Com va anar?
Cristina: Sí, la veritat és que en aquests 11 anys he exposat moltíssimes vegades, ho he fet a Manresa, Terrassa, Sitges, Sant Cugat, Matadepera… Ara mateix tinc exposada obra a Barcelona a una sala que és diu «Baseelements» i aquí a Terrassa, en una exposició col.lectiva a la sala Muncunill.
catpop dracula
DEX: Creus que la mirada femenina és important en la teva obra? Sents que expresses qüestions femenines, o l’art va més enllà del gènere?
Cristina: Sincerament quan penso en que vull pintar, mai penso en que sóc una dona, simplement penso que és el que vull dir jo com a persona. I crec que els temes que m’agraden i que m’atreuen normalment no estàn mai enfocats sobre la meva condició femenina (encara que tinc un quadre que és diu «Kill Bill Maruja», que tracta el tema de les diferències entre homes i dones alhora de fer les feines de casa).
Però sí que crec que visualment, encara que ho faig sense adonar-me, és nota que són obres fetes per una dona. Encara que no sé el perquè, tenen un aire femení, crec jo. Suposo que és per les composicions cromàtiques i potser també per la forma que tinc al dibuixar.
DEX: Podrias dir-nos algunes dones que consideris importants en el món de l’art?
Cristina: La veritat és que sóc fatal per recordar noms, però per exemple com a pintores m´agrada Anita Kunz, Marion Peck o la mítica Frida Kahlo, i com a directora de cine, i la recalco perque hi han poques i menys que m’agradin està Anita Bird que ha fet una de les mevas pelis preferidas que és «Ravenous».
DEX: Ara, parlem una mica del teu bloc: Quin és el nom? Quant fa que el tens?
Cristina: L’adreça del meu bloc es www.cristinaborobia.blogspot.com. Al principi em vaig fer una web (bueno, la va fer un amic), però no m’agradaba perque jo no sabia fer-la anar, així que al 2008 em vaig fer el blog on jo puc portar-ho tot, i vaig abandonar la web.
DEX: Com et sents quan t’expreses a través de la xarxa?
Cristina: La veritat és que m’agrada molt el fet de poder penjar a l’instant qualsevol cosa que faig, ja sigui un nou quadre o una nova exposició.
M’agrada el fet de poder arribar a molta gent que d’altre manera em sería imposible, i d’igual forma, jo he vist artistes que m’encanten i que ara els segueixo, que si no haguès sigut per internet mai els hagués conegut.
anunciacion ray-ban
DEX: Creus que les noves tecnologies perjudiquen l’art tradicional? Què penses dels nous suports artístics, l’art digital, etc.?
Cristina: De moment crec que no perjudiquen en res a l’art tradicional, al contrari, com he dit abans l’ajuden, fan que et coneguin i que coneguis més. En quan a l’art digital, reconeixo que he vist poca cosa, però el poc que he vist no m’acaba d’agradar. Per exemple, encara no he vist mai ni un sol video-art que m’agradi, ni tan sols que aconsegueixi crear-me cap sentiment. Crec que és un art que podría estar molt bé, té moltes possibilitats, però sota el meu húmil punt de vista, a mi encara no han aconseguit arribar-me.
DEX: Veus en Internet una eina per la difusió de la teva obra, creus que això suposa una bona ajuda pels artistes?
Cristina: Sí és clar, com ja he dit , internet és molt interessant, i és fantàstic per donar-te a coneixer. A internet, com a artista, he trobat cantitats de sales d’art i revistes on encaixa molt bé el meu estil, i gràcies a això m’han fet entrevistes i exposicions. Internet t’obre tot un món, pots trobar qualsevol cosa, i per a nosaltres els artistes, que a vegades treballem tancats a casa sense que ningú ens veigi, mostrar el que fem a la red és molt important.
Moltes gràcies pel teu temps!
