Viladecans recull en aquest llibre els testimonis d’una vintena de gent gran de la ciutat, explicats de manera planera pels seus protagonistes.
‘Vint històries de vida’ és una mirada a la memòria històrica recent a través dels records del poble d’origen, de la guerra, la postguerra i la transició. El llibre, editat per l’Arxiu Històric, es va presentar divendres a l’Auditori Pablo Picasso, amb la presència dels seus protagonistes.
Els viladecanencs que han participat en el llibre són Carmen Àlvarez, Gregorio Aroco, Maria Dolors Campanales, Juan Capilla, Sebastián Colón, Antonio Galindo, Rafael Gil, Francisco Hernández, Isabel Insa, Manuel Martínez, Luis Miralles, Antonia Molina, Alfonso Navarro, Núria Pardo, Pilar Pellicer, José Prieto, Cándido Ruíz, Paquita Sadurní, Maria Saval i Salvador Villalba. La compilació dels seus pensaments ajuda a fer més entenedora quina és la nostra pròpia identitat com a ciutadans d’un mateix país, i els anys viscuts per un conjunt destacable del veïnatge de la ciutat. Alhora, es converteix en una bona eina per comprendre quina ha estat l’evolució de bona part de Catalunya, fins arribar als temps més propers.
En el llibre, es poden trobar reflexions sobre qüestions personals, familiars, socials, econòmiques o polítiques, transmeses pels testimonis, en veu alta, a l’historiador Xavier Calderé i Bel (compilador de l’obra), en les quals hom podrà trobar esments als períodes més significatius de la història col·lectiva del segle XX de Catalunya i d’Espanya, i sobretot apropar al lector a una de les dinàmiques més significatives de la realitat catalana contemporània: la immigració.
Entre les seves línies, es poden trobar vivències de persones que van arribar a Catalunya cap als anys 20 i 30, provinents de terres del País Valencià, l’Aragó o Múrcia, tot cercant millors oportunitats per a ells i per als seus fills. De la mateixa forma, també s’hi podran veure reflectides les històries de persones que van arribar cap a les dècades dels anys 50 i 60, procedents, en gran part, de terres del sud d’Espanya. Entre uns i altres testimonis, s’hi podran destacar elements de la vida quotidiana de la gent que va haver de marxar del seu lloc d’origen i convertir-se, tots ells, en ciutadans de Catalunya.
Els records del poble de naixement i dels jocs de la infantesa, del dur món laboral, de les dificultats del racionament i de l’estraperlo, de la vida en habitatges modestos, del Viladecans antic o de les relacions entre homes i dones són algunes de les idees cabdals recordades pel conjunt dels entrevistats. Amb la memòria de totes aquestes persones es basteixen alguns dels trets definidors de la nostra realitat compartida.
