Ser dona a Espanya és sinònim de cobrar menys. Concretament, un 20% menys del salari base, segons l’estudi Determinants de la bretxa salarial de gènere a Espanya elaborat pel Consell Superior de Cambres en col · laboració amb el Ministeri de Sanitat.
Una bretxa que és major com més gran és la responsabilitat, el nivell jeràrquic i l’edat. De fet, la diferència entre homes i dones a nivell directiu és d’un 33,2%. En llocs administratius, la bretxa en la retribució arriba al 29,9%, mentre que en llocs tècnics és del 20,3% i en els que no requereixen qualificació, del 11,9%.
De fet, l’informe conclou que el 53% de la diferència en la retribució a dones amb salari fix davant dels seus companys només és atribuïble a factors discriminatoris, tal com ha explicat Juan De Lucio, responsable del Consell Superior de Cambres, durant la seva presentació.
La mitjana de diferència salarial arriba així al 15,3%, segons l’informe, que assenyala que «en cap cas, les dones perceben major remuneració que els homes ni per condicionants personals, ni empresarials, ni geogràfiques, ni de competitivitat».
En els primers anys laborals, la diferència és menor que entre treballadors de més edat. De manera que, fins als 25 anys, la bretxa salarial és pràcticament inexistent, mentre que a partir d’aquesta edat fins als 34, s’amplia fins al 2%. Una diferència que augmenta fins al 10% de mitjana des dels 34 fins als 55 anys.
A més, la bretxa associada al guany per hora augmenta amb l’edat, és a dir, com més gran és la persona treballadora (les dones de més de 55 anys cobren un 10% menys que els homes), amb la formació o amb el nivell jeràrquic del lloc de treball. Les diferències salarials són també més negatives per a la dona quan la competitivitat empresarial és més gran, quan augmenta la mida empresarial, quan els centres de treball tenen convenis d’àmbit reduït o en determinats sectors, per exemple el de la construcció. Pel que fa a la igualtat per rendiment la bretxa salarial és més gran en les empreses de grandària mitjana, entre persones empleades amb jornada completa o entre les empreses més internacionalitzades.
No obstant això, una part important de la bretxa salarial roman encara sense explicar per la qual cosa segueixen sent necessaris nous avenços i el desenvolupament de nous mètodes que ajudin a reduir aquestes diferències.
L’informe posa llum sobre una realitat en la queda feina per fer, tal com ha manifestat el secretari d’Estat, ja que a partir de bases estadístiques diferents, entre elles la base de dades d’estructura salarial i competitivitat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE ), l’estudi conclou que la dona guanya menys que un home en gairebé tots els casos, especialment en els llocs directius de grans empreses.
Tot i que en anys recents s’ha anat avançant en l’estrenyiment de la bretxa salarial, que segons l’INE es situa ara en el 15,3% quan fa deu anys era quatre punts més-l’informe, en reunir altres variables, eleva la xifra a més del 20%, també menor respecte a anys anteriors-, el secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Juan Manuel Moreno ha cridat l’atenció sobre un panorama en què no cap la conformitat ni la passivitat.
L’edat, la formació o la localització també influeixen
Altres dels principals factors en què la bretxa salarial s’augmenta són: per motius de formació, edat o, fins i tot, per la comunitat autònoma en què es desenvolupi l’activitat laboral.
És a partir dels 25 anys i fins als 34 anys quan el desequilibri s’amplia al 2% i segueix augmentant des d’ara fins a aconseguir una diferència del 10% a partir dels 55 anys.
Respecte al nivell d’estudis, es posa de manifest que la diferència augmenta a mesura que la preparació de l’empleat és major. Així, mentre el percentatge de la diferència en persones sense estudis o amb educació secundària és del 17,7% i del 25,3%, respectivament, aquesta xifra és més gran en el cas de persones amb una titulació de formació professional de grau superior ( 26,7%) o amb llicenciatura universitària o doctorat (30,3%).
Fins i tot la comunitat autònoma on es desenvolupi l’activitat professional mostra grans diferències salarials. Les majors desigualtats s’observen en la Comunitat de Madrid, Astúries, Catalunya, Cantàbria i Aragó, on la retribució oscil · la entre els 3 i els 5 euros per hora treballada menys, segons l’estudi.
Per contra, les comunitats on el salari és més igualitari són Múrcia, Ceuta i Melilla, Canàries i Andalusia, entre els 0,1 i els 2 euros de diferència.
Les dades són «inadmissibles»
L’informe conclou que el 53% de la diferència de retribució respecte al salari fix, no es pot atribuir a criteris de nivell d’estudis o de responsabilitat, el tipus de jornada laboral o de contracte, l’edat o antiguitat en l’empresa, sinó a factors discriminatoris, segons el director del Servei d’Estudis del Consell Superior de Cambres, Joan De Lucio.
Carmen de Miguel, secretària general del Consell Superior de Cambres, ha assenyalat que, Espanya «no pot permetre desaprofitar el talent del 52% de la població que representen les dones».
Per la seva banda, el secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Juan Manuel Moreno, ha qualificat d ‘»inadmissibles» les dades llançades per l’informe i ha assegurat que la societat «no pot acceptar» la situació actual de la bretxa salarial a Espanya .
Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat – Cadena SER – Hufftington Post
