La crisi, que en un primer moment va afectar sobretot als homes, torna a tenir cara femenina, i les polítiques de retallada adoptades a Espanya, en l’últim any, afecten en primera instància a la igualtat.
UGT revela en l’Informe «L’ocupació de les dones en xifres», amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora que es va celebrar el 8 de març, que l’atur, la precarietat, la menor protecció social, la contractació a temps parcial enfront a la de temps complet, l’empitjorament en la corresponsabilitat i en la conciliació de la vida familiar i laboral, a causa entre altres motius de la reforma laboral, afecten sobretot les dones. Dones, que estan en pitjor situació que les de la resta d’Europa, però que a diferència d’altres crisis i dels obstacles d’un mercat laboral cada vegada menys just i igualitari, estan decidides a formar part del món del treball i no abandonar-lo.
Un any més, UGT ha elaborat un informe sobre la situació de les dones al mercat de treball a Espanya ia Europa. El sindicat ressalta que malgrat haver augmentat la taxa d’activitat femenina, de 2007 a 2011 l’ocupació de les dones continua estant molt per sota del dels homes, que la quarta part de les dones europees en atur són espanyoles i que el nostre país encapçala l’augment de l’atur a la UE durant aquest període, s’ha incrementat més del doble en cinc anys de crisi (passant del 10,9% al 22,2%), seguida de Grècia. Per contra, l’atur femení ha baixat a Alemanya, a Bèlgica, Àustria i Malta.
UGT manifesta que s’està produint a tot Europa un canvi social que ve marcat pel retard de l’edat en què es té el primer fill i que el nostre país és en el que més tard s’és mare per primera vegada (amb 31,5 anys de mitjana), seguida molt de prop per Itàlia (31,4). Bulgària és el país amb l’edat mitjana més primerenca per ser mare amb 27,1 anys.
A continuació detallem algunes de les dades relatives a Espanya inclosos en el document:
La taxa d’activitat femenina ha seguit creixent durant la crisi, però també ho ha fet l’atur entre les dones. Des de 2005 a 2012 la taxa d’activitat entre les dones va augmentar gairebé 7 punts, mentre que la d’atur femení ho va fer en poc més de 13 punts, el que significa que per cada punt d’increment en la taxa d’activitat femenina, s’ha incrementat gairebé en 2 punts l’atur entre les dones, al mateix temps que la taxa d’ocupació de les dones s’ha reduït en un punt.
Encara que s’ha incrementat la taxa d’activitat femenina, el percentatge d’inactivitat de les dones és encara elevat, sent una de les causes de més pes d’aquesta inactivitat, l’atenció de responsabilitats familiars.
Durant els primers anys de la crisi, l’increment de l’atur ha estat més elevat entre els homes que entre les dones, però la tendència s’ha invertit en els dos últims anys, passant a afectar més a les dones que als homes. La taxa d’atur entre les dones supera la dels homes (un 25,38% el 2012 de dones, enfront d’un 24,73% d’homes) i encara que podria semblar que són molt similars les diferències es disparen si les taxes de activitat d’ambdós fossin similars (en aquest cas caldria gairebé 2 milions més de parades, que se sumarien als més de 2 milions i mig existents, de manera que la taxa d’atur femení s’incrementaria fins a gairebé un 40%).
La precarietat segueix afectant en major mesura a dones que a homes. El 2012 la contractació indefinida masculina continuar superant a la femenina i la contractació temporal femenina va ser superior a la masculina.
El 76% de la contractació a temps parcial es destina a dones. Del total d’ocupació femenina en 2012, el 24,5% correspon a contractes a temps parcial, mentre que per als homes només arriba al 6,6%.
Per contra, el 93,4% de l’ocupació masculina és a temps complet, mentre que per a les dones només representa el 75,5%.
L’empitjorament en la corresponsabilitat i la conciliació de la vida familiar i laboral influeix negativament en la participació de les dones en el món laboral. Amb la crisi i després de les mesures adoptades pel Govern de retallades en la despesa pública i en drets laborals, la situació s’agreuja. Així, durant els anys de crisi s’ha produït un descens progressiu en el gaudi de permisos i llicències per maternitat, paternitat i excedències per cura de fills, ia més la majoria dels permisos de maternitat i excedències per cura de fills segueixen sent exercits per dones.
– El 2011, més del 98% dels permisos de maternitat amb prestació econòmica correspon a permisos gaudits exclusivament per la mare, davant de tan sols 1,8% que han estat gaudits pel pare.
– Del total d’excedències per cura de fills, gairebé el 94% van ser exercides per dones.
– El descens en els permisos de paternitat de 279.756 en 2008-269.715 el 2011, després de la paralització legal de l’increment en la durada del mateix, juntament amb la supressió de bona part de serveis públics destinats a facilitar l’atenció i cura de menors i persones dependents, no són les millors dades per poder parlar de millores en la coresponsabilitat, sinó tot el contrari.
– Com a conseqüència de tot això i de les dificultats que tenen les dones per compatibilitzar el treball familiar i laboral, les dones continuen incrementant l’edat mitjana de la maternitat, arribant ja el 2011 l’edat mitjana de més de 32 anys, el que sol tenir una incidència en el descens de fills que tenen.
– I la taxa de natalitat segueix baixant, aconseguint un 9,36% el 2011, situant-nos al mateix nivell de l’any 1995. Hem de recordar que les conseqüències del descens de la natalitat redunden en perjudici de tota la societat, en tant que aquest fet no contribueix a la futura sostenibilitat de la nostra economia.
Pel que fa a les dades sobre protecció social, només una cinquena part de les dones desocupades perceben una prestació per desocupació del nivell contributiu. De les 2.670.200 dones a l’atur, a finals de l’any 2012, només un 21,74% d’elles, (580.600) s’han reunit les condicions necessàries per percebre una prestació d’atur contributiu, enfront del 25,83% del total de homes aturats que perceben atur contributiu.
Una altra cinquena part han passat a percebre un subsidi per desocupació. En el nivell assistencial d’atur, les taxes són molt similars els 646.900 homes, suposen un 20,87% i les 539.000 dones 1 20,21%.
Per als que van esgotar les vies de la desocupació contributiu i assistencial, 1 8,25% del total de desocupades (això és 220.378 dones) han accedit al Pla PREPARA, enfront del 9,05% d’homes.
Article publicat a e-mujeres
