El passat dimecres 9 de maig es va presentar a La casa del llibre el nou llibre de Maria Àngels Viladot: Género y poder en las organizaciones. Núria de Gispert, escriptora del pròleg, explicà els seus objectius generals: demostrar les iguals capacitats d’homes i dones i generar un espai de treball més favorable per a les dones professionals. La igualtat és una lluita vigent, deia, només fa 85 anys del vot femení, i 100 de la primera doctora en medicina. Encara avui dia hi ha una escassa presència de les dones a alts càrrecs, a pesar que la majoria de les universitàries són dones. El fet és que el sostre de vidre continua sent molt difícil de franquejar i un llibre com el què van presentar obre moltes possibilitats per al canvi.
Maria Àngels Viladot prengué la paraula per explicar el punt de partida del llibre: la desigual situació de les dones respecte als homes en l’àmbit laboral. Ella parlava d’un laberint més que d’un sostre de vidre, per referir-se als múltiples obstacles que viuen les dones al llarg de les seves carreres professionals. Però no volia amb això demonitzar el gènere masculí, ja que és conscient que la sobrecompetència que socialment se’ls ensenya també els impedeix tenir experiències positives en molts casos. Viladot clama al seu llibre per la diversitat, i explica que incloure les dones a les esferes del poder implica l’aportació de noves visions, la crítica als valors hegemònic, l’aparició de preguntes abans obviades…
Género y poder en las organizaciones es basa en diversos estudis psicosocials i aporta una visió de gènere normalment inexistent a l’anàlisi de les organitzacions. En aquest sentit, Viladot critica la naturalització de les diferències entre gèneres que la neuropsicologia ha perpetuat al llarg del temps, a través d’un coneixement parcial i esbiaixat fet pels homes i garant dels seus privilegis. Avui se sap que les diferències entre els dos gèneres són molt menors que les diferències entre un mateix gènere, explicava Maria Àngels. A més, apuntava, el cervell és un òrgan amb molta plasticitat on l’aprenentatge influeix enormement. Per tant, no podem afirmar que el cos queda al marge, sinó que es construeix a partir del context sociocultural.
Així doncs, Viladot pretén posar sobre la taula els estereotips inconscients que operen a la nostra societat que conceben els dos gèneres com a oposats i complementaris i que generen prejudicis vers les dones a l’entorn laboral. Aquests prejudicis ataquen l’autoestima i generen inseguretat, fet que redueix la rendibilitat de les dones en molts casos. Quan allò masculí és la regla, són les mateixes dones les que molts cops ni tan sols intenten accedir a certs espais pel fet de ser conscient del que desencaixaran. Tots aquests fets discriminatoris s’esborren mitjançant la cultura de la meritocràcia, que genera el pensament de la igualtat d’oportunitats i per tant responsabilitza a les dones de no accedir als espais de poder. Obviar els aspectes socials de la discriminació de les dones duu a pensar que la seva situació és fruit d’una deficiència pròpia, insistia. Per últim, Viladot va voler valorar la diversitat com a requisit bàsic per acabar amb la desigualtat i fer una reivindicació de la riquesa de les diferències de gènere i de raça. Núria Balada, directora executiva de l’Institut Català de les Dones va tancar la presentació alertant de la falsa igualtat de gènere que encara vivim avui en dia i agraint a l’autora que ens ho segueixi recordant.