No obstant, la incorporació en el títol d’aquesta llei de la paraula efectiva ens demostra fins a quin punt és necessari filar prim en els continguts per portar a terme la seva correcta aplicació. En aquest sentit, la voluntat reguladora igualitària del Govern és indiscutible, ja que no es limita a establir l’obligació que a totes les empreses es potenciï i respecti la igualtat de tracte i d’oportunitats, sinó que avança més enllà i articula la participació de les dones als consells d’administració de les societats mercantils, en un nombre que permeti aconseguir una presència equilibrada entre dones i homes en un termini de vuit anys a partir de l’entrada en vigor de la llei.
Coincidint amb aquesta magnífica notícia de la voluntat del Govern espanyol, les dones del nostre entorn occidental ens trobem en ple debat sobre la nostra pròpia manera d’entendre la qüestió laboral. Més enllà de les circumstàncies específiques de cada edat o activitat, la reflexió sobre el treball femení comença a dirigir-se cap a nous fronts reivindicatius, allunyats d’aquells que van ser notícia durant les últimes dècades del segle passat.
Així doncs, mentre la desitjada igualtat d’oportunitats persisteix com aquella meta encara no assolida i per sempre irrenunciable, una generació de dones pretén canviar la lògica laboral per poder viure la seva maternitat sense cap mena de restriccions. L’Estat els ofereix una reducció de jornada fins que el seu fill arriba als 8 anys d’edat i, en cas de demanar l’excedència, de dos anys per cuidar-lo, considera que aquest període és de cotització efectiva als efectes de les prestacions de la Seguretat Social.
Però, malgrat aquestes substancials millores, per a aquestes mares del segle XXI la feina i la maternitat segueixen estant confrontades. L’experiència els ha demostrat un dia rere l’altre que la conciliació entre les seves aspiracions laborals i la seva responsabilitat com a mares no es pot produir d’una manera efectiva dins del sistema productiu competitiu del nostre actual sistema econòmic. Per dir-ho d’una altra manera: després d’anys d’esforç, al seu lloc de treball amb prou feines aconsegueixen mantenir el pols amb els seus companys masculins, i a casa seva es veuen negres per educar els fills.
Una de les circumstàncies alienes a la llei que continua impedint una verdadera paritat de dones i homes en el món laboral és la dependència, no estipulada però a la pràctica gairebé obligatòria, entre el progrés del treballador i el progressiu sacrifici que es produeix del seu temps lliure. La impossibilitat que experimenten la majoria de les dones de poder allargar la seva jornada de treball sense haver de renunciar per això a la seva funció efectiva de mares és interpretada per bona part del seu entorn com una actitud passiva, que a la llarga els acabarà conduint a un estancament laboral.
Només cal acudir a uns quants esdeveniments a partir de les set del vespre per comprovar que, per desgràcia, el seu pronòstic és ben cert.
Efectivament, les dones treballadores hem d’aprendre a la força a organitzar el dia en compartiments estancs, i a concentrar totes les nostres energies a extreure de cadascun d’ells el màxim rendiment possible. Molt poques són capaces de superar aquesta traumàtica compartimentació de temps i sentiments. Les que han hagut d’esquivar una dura selecció per arribar fins on són actualment acusen la decepció de no poder aspirar als millors llocs de treball, quan de fet els correspondria fer-ho, a causa de la seva maternitat. D’altres, en canvi, se senten insatisfetes i fins i tot culpables perquè la seva activitat laboral no els permet dedicar-se tant com voldrien a educar els seus fills. Finalment, hi ha un sector que s’estima més renunciar alternativament a la feina i als fills, entregant-se plenament a una o una altra activitat en funció de la prioritària de cada moment.
Tots aquests col.lectius femenins tenen poderoses raons que justifiquen la seva actitud i la seva manera de procedir, i, per tant, tots haurien de trobar resposta a les seves justes demandes.
La realitat diària a què s’enfronten les mares treballadores posa en relleu qüestions culturals que afecten el conjunt de la societat i que com a tals han de ser analitzades. La impossibilitat d’algunes dones d’integrar-se en igualtat de condicions en el món laboral pot ser un obstacle en la lluita de segles que encara no s’ha acabat. Però també hem d’obrir portes a una reconsideració de la maternitat, de la paternitat o de la vida de les persones anteposada a la feina.
