Entrevista a Iris Bethge, portaveu del ministeri federal de Família, Adults, Gent Gran, Dones i Joventut d’Alemanya.
Europa s’està convertint en una societat longeva. L’augment de la població de la tercera edat és especialment significatiu a Alemanya, que, amb el Japó, és el país del món que envelleix més ràpid. Per capgirar la situació el ministeri de Família, Adults, Gent Gran, Dones i Joventut, liderat per la ministra Ursula von der Leyen, intenta aplicar una política que afavoreixi la conciliació familiar. La portaveu del ministeri, Iris Bethge, va ser dilluns a Barcelona.
Què fa el govern alemany per potenciar la política familiar?
Per tenir família cal temps, diners i infraestructures. I en això treballem. Per això ara fa un any vam introduir una prestació perquè els pares un cop neix un fill tinguin dret a estar 14 mesos sense treballar però cobrant o bé el 65% del seu sou o bé un màxim de 1.800 euros nets mensuals. L’única condició és que el progenitor masculí ha d’estar-se a casa cuidant el fill com a mínim dos d’aquests catorze mesos. Entenem que així es revaloritza l’educació perquè volem que els pares també siguin educadors.
I pel que fa a infraestructures?
Estem augmentant les places de guarderia, ara poc utilitzades. Els nostres plans són que el 2013 un de cada tres infants vagi a la guarderia.
La guarderia no està assumida?
La mentalitat està començant a canviar i ara deixar els infants ja comença a ser normal. Les famílies han canviat molt ràpidament però ara les dones, que històricament s’han fet càrrec dels seus fills, estan molt ben formades, per sort, i volen treballar. I han de fer-ho i poder deixar els fills a la guarderia sense cap perjudici.
També cal preparar les empreses
Això per a nosaltres és primordial. Per això hem creat una xarxa on ara hi ha 2.000 empreses que ja han canviat el xip i donen prioritat a la conciliació familiar dels seus treballadors. Aquestes empreses situen la família en el centre de les seves prioritats. Els hem fet veure que perquè les dones puguin mantenir la feina i tenir fills calen horaris flexibles, cal treballar més en la distància, aprofitar les noves tecnologies i poder, per exemple, treballar amb un portàtil des de casa. Cal potenciar, en els casos que es pugui, el treball no presencial. I potenciar les guarderies dintre de les empreses. El govern ara mateix dóna 12.000 euros per plaça de guarderia que es creï a les empreses. Aquest any, un total de 50 milions d’euros.
Aquestes polítiques conciliadores estan canviant alguna cosa?
Doncs sí. Fins a l’any passat l’índex de natalitat a Alemanya era d’1,37 fills per família, més o menys igual que a Espanya. Però des que l’1 de gener del 2007, quan va entrar en vigor aquesta prestació dels 14 mesos sense treballar retribuïts, la tendència de naixements està canviant. Aquest primer semestre del 2008 tenim un 1,2% de naixements més que el primer semestre de l’any anterior. En total només són 6.000 naixements més, però ja és alguna cosa.
A banda de les prestacions de temps, donen ajudes monetàries?
Per cada fill fins que és major d’edat o fins als 25 anys si encara estudia donem 164 euros al mes. A partir del tercer fill, 195 euros. Com més fills, més ajudes.
A anys llum de l’Estat espanyol!
Sí. Però nosaltres estem a anys llum d’Escandinàvia.
