La participació de la dona en el món laboral ha anat pujant en tots els països. En EEUU, la religió s’ha convertit en altre motiu d’exclusió en el treball.
MADRID.- El director de l’Oficina a Espanya de l’Organització Internacional del Treball (OIT), Juan Felipe Hunt, ha assegurat que aquesta organització considera «positius» els «esforços» del Govern Espanyol per a acabar amb la discriminació laboral a través de la Llei d’Igualtat.
Hunt s’ha pronunciat així durant la presentació de l’últim informe de la OIT, que, sota el títol ‘La igualtat en el treball: afrontar els reptes que es plantegen’, analitza quins són les principals formes de discriminació laboral en el món i quines mesures poden adoptar-se per a combatre-les.
En el cas concret d’Espanya, l’estudi destaca la iniciativa ACCEDIR, un programa espanyol que va aconseguir emprar a 2.500 persones d’ètnia gitana aturades. Per contra, ressalta que, segons dades de 2004, les dones espanyoles cobraven, de mitjana, un 15% menys que els seus col·legues barons -en sintonia amb la mitjana de la Unió Europea (UE)-.
La situació era millor que en països com Suècia (cobraven un 16,5% menys que els homes), però pitjor que a Portugal (la diferència era només del 5%).
La desigualtat laboral espanyola també queda palesa en una anàlisi sobre el temps mig treballat -amb remuneració o sense ella-, que l’estudi xifra en 7,4 hores de mitjana en el cas de les dones i de 6,5 hores en el cas dels barons.
De forma general, el document estudia diferents tipus de discriminació: les tradicionals -per sexe, raça, religió o origen social-, les agrupades com «recién conegudes» -per edat, discapacitat, orientació sexual o en cas de contagi de sida- o les manifestacions incipients, basades en factors genètics i en l’estil de vida.
En aquest sentit, Hunt ha explicat que, enfront d’altres tipus d’exclusió, en els últims anys cada vegada hi ha més persones que no aconsegueixen ocupació o ho perden de forma improcedent per la seva predisposició a patir certes dolències o bé perquè, fora del seu treball, no mantenen un estil de vida «saludable».
No obstant això, el responsable de la OIT ha assegurat que la forma de discriminació en el treball més estesa és contra les dones, si bé ha reconegut que la participació de les dones en el món laboral ha anat pujant en tot el món.
De totes maneres, ha indicat que les dones solen cobrar menys i treballar en condicions més precàries que els seus companys barons. Barreja d’èxits i fracassos La raça o l’ètnia, segons l’informe, també són una raó freqüent d’exclusió laboral, i molt especialment després de l’increment de la immigració en els últims anys.
En països com EEUU, altre focus de marginació en el treball que ha anat en augment és la religió, especialment en el cas dels musulmans, les denúncies dels quals per problemes d’aquest tipus han anat creixent arran dels atemptats del 11 de març de 2001 .
En aquest document també es recullen diversos estudis que assenyalen que, en contra del que tradicionalment se suposa, l’exclusió en el treball per motius d’edat afecta menys als treballadors majors de 50 anys que als més joves -entre 15 i 19 anys-, que solen ser sotmesos a períodes de prova més llargs i obtenen pitjors contractes.
Les discapacitats -que pateix, en diferents graus, un 10% de tota la població mundial- són també un focus de marginació que, segons el text, sol anar acompanyat de nivells més baixos d’educació.
Així, la OIT reconeix que encara que la majoria dels països estan compromesos, mitjançant l’adopció de lleis i polítiques, a acabar amb l’exclusió en el treball, la situació, en l’actualitat, és «una barreja d’èxits i fracassos».
