«Desaprofitar el potencial talent empresarial del 51% de la població – les dones – no pot ser econòmicament racional en el conjunt de les grans empreses del nostre país». Pot semblar una evidència, però així apareix recollit en el codi que dirigeix el bon govern de les empreses espanyoles. Un document, això sí, que les companyies no estan obligades a complir. De fet, la presència de dones en els consells d’administració de les grans empreses espanyoles està pràcticament estancada.
Les companyies incloses a l’Ibex 35, les més importants d’entre les cotitzades, només van incorporar tres administradores als seus principals òrgans de govern durant tot l’any 2010, segons les dades que han comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Les 53 conselleres amb què compten en total aquestes empreses amb prou feines suposen el 10,5% dels 502 administradors que hi ha en total.
L’aprovació del codi de bon govern empresarial el 2006 i, sobretot, de la llei d’igualtat el 2007 va generar certs avanços en la incorporació de la paritat en les cúpules de les empreses. Així, el pes femení en els consells va passar del 5,1% el 2006 al 10,2% el 2009. El problema és que aquesta millora s’ha frenat en sec i l’any passat a penes va avançar tres dècimes.
De fet, hi ha sis empreses que el desembre passat no comptaven encara amb ni una sola dona asseguda al seu consell: Endesa, Gas Natural, Iberdrola Renovables, Iberia, Sacyr i Técnicas Reunidas. La filial verda d’Iberdrola, de fet, va entrar en regressió, perquè va passar de tenir dues conselleres a no tenir-ne cap. En canvi, Bankinter i Gamesa van incorporar les seves primeres administradores durant l’exercici passat.
El codi de bon govern insta les companyies no només a no posar traves perquè les dones arribin a les més altes responsabilitats dins de la seva organització, sinó a buscar-les «deliberadament» i incloure-les entre els candidats quan es produeixin vacants dones preparades. Però les empreses ignoren olímpicament aquesta recomanació.
Irònicament, les set empreses que no tenen ni una sola dona al seu consell afirmen totes que no posen traves a les dones a l’hora de fer els processos de recerca de consellers. No obstant, totes excepte Endesa van fer un o diversos canvis en la composició de l’òrgan d’administració durant l’any, de manera que implícitament indiquen que no hi ha cap dona que hagin considerat adequada per al lloc. Curiosament, Iberia presumeix que una dona és la secretària del seu consell des del 2001 i que, per ocupar aquest càrrec, és l’encarregada de «vetllar pel compliment de les normes i recomanacions de bon govern».
De fet, la CNMV apunta en el seu informe anual sobre el govern corporatiu de les empreses del selectiu borsari que el 42,4% de les societats on la presència de conselleres és escassa o nul·la no va adoptar l’any 2010 les mesures que recomana el codi. Més que l’exercici anterior, que va ser un 40,6%. «Declaren comptar amb processos de selecció objectius i que no limiten la presència femenina, però no han adoptat procediments de recerca deliberada de conselleres», denuncia.
De les 27 companyies de l’Ibex 35 on hi va haver canvis en el consell el 2010, només set van aprofitar l’ocasió per ampliar la presència femenina en l’òrgan de govern: Acciona, Amadeus, Bankinter, Ebre, Enagás, Gamesa, i Iberdrola. La resta no només no ho va fer sinó que en alguns casos fins i tot va reduir el nombre de dones conselleres, com va ser el cas de Banesto i FCC, a més del ja comentat de Renovables.
Una prova que l’entrada de dones en els consells d’administració és més un reflex de la voluntat de projectar bona imatge de les companyies que d’una aposta sincera per la igualtat és que la immensa majoria (67,9%) tenen la categoria d’independents. Només el 26,4% estan en representació d’algun accionista de pes, i amb prou feines un 3,8% tenen caràcter executiu, és a dir, són directives a més a més d’administradores.
En tot l’Ibex 35, quan es va tancar el 2010 només hi havia una consellera delegada, que és el primer lloc executiu d’una entitat (María Dolores Dancausa, de Bankinter) i quatre vicepresidentes, però no hi havia cap presidenta. A més, només 12 conselleres formaven part de les comissions executives (les que porten el dia a dia de l’activitat de les empreses) i cap les presidia. Hi havia 12 dones integrades en la comissió d’auditoria i set d’elles les dirigien. I 16 estaven en la comissió de nomenaments i retribucions, que presidien en dos casos.
Les companyies que comptaven amb més conselleres eren Criteria i FFC: quatre cada una. Amb tres se situaven Abengoa, Acciona, Iberdrola, Indra i Red Eléctrica, mentre que el Sabadell, Banesto, el Santander, BME, Ebro Puleva, Inditex i Repsol en tenien dues. La resta en tenia una o cap.
La Comissió Europea va amenaçar a la primavera d’imposar una llei de quotes si la igualtat de gènere no avança en les empreses, però després va fer marxa enrere. A aquest pas, és pràcticament impossible que el 2015 les dones copin el 40% dels llocs dels consells, tal com recull la llei d’igualtat. De fet, al ritme actual aquesta cota no s’assoliria fins poc abans de l’any 2060, segons algunes estimacions.
La filla d’Emilio Botín, president del Santander, és possiblement la dona amb més poder del sector empresarial espanyol. Executiva del banc càntabre, va deixar l’any passat la presidència de Banesto per ser la consellera delegada del Santander al Regne Unit.
La dona del viceprimer ministre britànic va ser fitxada per Acciona com a consellera independent l’any passat. Compta amb una gran experiència internacional després d’haver treballat per a la Comissió Europea i el Govern britànic.
L’exconsellera delegada de Línea Directa va passar a ocupar l’octubre passat el mateix càrrec en la matriu de l’asseguradora: Bankinter. És l’única dona que ocupa el primer lloc executiu dins de les 35 principals empreses cotitzades del país.
La principal accionista i vicepresidenta primera del grup de construcció i serveis FCC, que té al voltant del 53% del capital, és l’única dona que controla una gran companyia espanyola. Té el dret de nomenar el president i conseller delegat del grup.
