Segons l’informe “Impacto de las pensiones en la mujer. Jubilación y calidad de vida”, el·laborat per IESE i VidaCaixa la dona cobra de mitjana un 30% menys, aporta un 20% menys a plans de pensions privats, obté un 41% menys en prestacions privades i percep un 38% menys de pensió pública. Aquestes dades, unides al fet que la dona viu cinc anys més que l’home i que en la majoria dels casos està al càrrec dels fills i grans dependents, condueixen a les dones a un major risc de pobresa en arribar a la jubilació.
Bretxa salarial, família i impacte en les pensions
La bretxa salarial entre homes i dones continua sent una realitat tant a Espanya com a la Unió Europea, principalment per la realització de diferents tipus de jornades o de treballs. El salari mitjà anual femení va representar el 2011 el 77% del masculí.
En l’actual sistema de pensions dels dos sexes tenen els mateixos drets des d’un punt de vista tècnic. No obstant això, en la pràctica, homes i dones assumeixen diferents responsabilitats, i el sistema premia als que no s’han vist en la tessitura d’interrompre la seva trajectòria professional per atendre a les seves famílies, penalitzant així a les dones.
Treballar menys hores fora de casa i durant menys anys té un impacte negatiu en la renda actual i futura. En el cas espanyol, mentre que els homes han treballat una mitjana de 43,4 anys, les dones només han treballat de forma remunerada una mitjana de 12,8 anys, la xifra més baixa d’Europa.
El sistema de pensions públic, en basar-se en les cotitzacions que depenen del salari percebut, perpetua les desigualtats salarials del mercat laboral. Aquest fet té un impacte negatiu per a les dones pensionistes: exceptuant els trams més baixos, les prestacions per jubilació sempre són inferiors al salari percebut durant l’etapa laboral. La pensió mitjana dels homes el 2012 va ser de 1.067 euros, mentre que la de les dones només va ser de 659 euros, el que suposa una diferència del 38%.
Envelliment de la població
L’estudi analitza altres problemes del sistema de pensions espanyol. L’augment de l’esperança de vida i les baixes taxes de natalitat, aguditzats per la crisi econòmica, dificulten la sostenibilitat financera del sistema de pensions espanyol.
I és que a causa de la baixa taxa de natalitat, no s’arriba al reemplaçament generacional. La població activa serà insuficient per poder atendre les prestacions per jubilació. Segons les projeccions de l’INE, Espanya passarà de tenir un 17% de la població major de 64 anys, el 2011 ,al 37 % l’any 2052. Per tant, el nombre de pensionistes pràcticament es duplicarà i passarà dels 8 als 15 milions. Alhora, la població en edat de treballar es reduirà en un 33%.
La sostenibilitat del sistema públic de pensions no dependria d’una disminució de la població en termes absoluts si aquest descens es produís de manera proporcional en tots els grups d’edat. El que realment posa contra les cordes la futura viabilitat del sistema és el desequilibri que es produeix en disminuir la població menor de 24 anys.
Amb aquests paràmetres, la taxa total de dependència a Espanya en l’any 2042 seria del 86,5% i en el 2052 del 99,54%, el que significa que cada persona activa hauria de sostenir a una inactiva.
Estalvi escàs i desenfocat
L’estudi assenyala que les llars espanyoles estalvien de forma molt diferent a la resta d’Europa . A Espanya , les famílies destinen un 80% del seu estalvi a la inversió immobiliària , el que es coneix com “estalvi no financer”. A Alemanya, Holanda i Suècia aquesta xifra es redueix al 47%, 31% i 23%, respectivament.
Una altra gran diferència amb la mitjana de les famílies europees està en els fons de pensions i assegurances. Els espanyols aporten dos terços menys que els europeus als seus plans de pensions i assegurances: un 14% mentre que a Europa -13 es dedica el 37% .
En aquest apartat , l’estudi torna a posar les diferències entre homes i dones: l’aportació mitjana d’un home entre els 50 i els 65 anys, al seu pla de pensions privat és un 21% superior al de la dona en aquesta mateixa franja d’ edat. Pel que fa a les prestacions dels plans de pensions , un home gran de 65 anys rep prestacions de plans de pensions un 41% superiors a les que rep una dona d’aquesta mateixa edat .
L’estudi conclou que a Espanya seria recomanable fomentar i educar en una cultura d’estalvi a llarg termini.
Evitar la pobresa de les dones
En la majoria de països europeus, la dona es troba en una situació més vulnerable que la dels homes quan arriba als 65 anys. Fins i tot en països on és més àmplia la cobertura de l’ anomenat estat del benestar, com Suècia o Noruega, es produeixen notables diferències en relació amb el risc de pobresa entre homes i dones a partir d’aquesta edat. A Europa, la diferència supera els 5 punts. A Espanya, el risc de pobresa de les dones és un 12% superior que el dels homes.
L’estudi assegura que hi ha marge de millora, i per això es proposen un seguit de mesures per garantir els ingressos necessaris per jubilació, de manera que els grans gaudeixin de més autonomia econòmica i un nivell de vida digne. Entre elles, modificacions legislatives i el foment de l’estalvi en béns mobiliaris.