El Tribunal Constitucional ha declarat nul l’acomiadament d’una dona embarassada i ha rebutjat, així, les pretensions de la seva empresa de fer-la fora al·legant que la treballadora no havia comunicat que estava esperant un fill. És una decisió pionera, que dóna més protecció a les dones embarassades. I és que, fins ara, el Constitucional considerava «necessari» el coneixement per part de l’empresari de l’embaràs per apreciar vulneració de drets fonamentals en cas d’acomiadament.
La demandant va començar a treballar l’any 1997 com a auxiliar administrativa per a l’Associació Provincial del Metall de Badajoz. El 2004 va ser acomiadada. L’empresa li va comunicar la impossibilitat de mantenir els seus serveis per l’encariment de la seva nòmina i perquè seu lloc de treball ja no era necessari.
L’empresa va reconèixer que l’acomiadament era improcedent i li va oferir la indemnització legal corresponent. La treballadora, però, va recórrer als tribunals perquè es declarés la nul·litat de l’acomiadament perquè es va produir quan ella estava embarassada, tot i que l’empresa no ho sabia. La companyia, efectivament, va al·legar que la dona no va comunicar en cap moment el seu embaràs, tot i que ella va dir que el seu estat va poder ser percebut per tot el personal en un menjar de Nadal que es va celebrar quan ja estava de quatre mesos.
Ara, el Tribunal Constitucional ha donat la raó a la dona. En la seva sentència, considera que és legítim que la treballadora vulgui mantenir el seu embaràs «fora del coneixement dels altres i, en particular, de l’empresa, per múltiples raons, inclosa la del desig de preservar un lloc de treball que pot entendre amenaçat com a conseqüència de l’embaràs«.
Fins ara, el Constitucional havia considerat que l’acomiadament motivat per l’embaràs d’una treballadora havia de considerar-se nul, per discriminatori, si tenia per mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides en la Constitució o en la Llei. No obstant això, aquesta sentència recorda que l’última reforma legal va afegir un supòsit de nul·litat per al cas d’acomiadaments discriminatoris o amb vulneració de drets fonamentals, i que no es contempla «requisit algun ni de comunicació prèvia de l’embaràs a l’empresari, ni de coneixement previ per part d’aquest, per qualsevol altra via, del fet de l’embaràs«.
