En èpoques de crisi es posen més que mai de manifest les grans mancances i els nombrosos reptes que encara tenim pendents les dones a la nostra societat; un d’aquest reptes és, per molt reiteratiu que sembli, el de conciliar la vida laboral i la familiar d’una forma equitativa.
La conciliació continua sent un substantiu amb una marcada connotació de gènere ja que, molt especialment en les àrees rurals i en particular en les famílies pageses, són les dones les que assumeixen determinats rols dins el marc de l’explotació familiar.
Si bé les noves tecnologies han ajudat a millorar la gestió en el treball i de les condicions de vida en molts àmbits, encara són evidents les nombroses mancances en l’àmbit rural, com les infraestructures de transport, especialment el col·lectiu que permeti el trasllat de les persones grans o bé els fills als centres d’atenció primària o a les escoles, sense haver de fer ús del transport privat, ara per ara inevitable.
Malauradament, aquesta assignatura pendent en moltes zones rurals, quedarà ajornada de manera indefinida a causa de la crisi, fent cada cop més difícil compaginar vida i treball en determinats indrets. És evident que molts dels serveis assistencials que amb la societat del benestar hem anat assolint al llarg dels anys s’aniran retallant, però les necessitats continuaran existint; per tant, ens trobem davant d’un nou procés de familiarització dels serveis que accentuaran la divisió de rols i la sobrecàrrega de responsabilitats que habitualment han estat assumides per les dones.
D’altra banda, la difícil situació que viu el sector agrari lligada a la titularitat masculina en les explotacions agràries, malgrat que ambdós cònjuges comparteixin el treball, dificultarà encara més la visibilitat del treball de les dones mitjançant la cotització a la Protecció Social Agrària, perquè entre les mesures d’estalvi dels costos a l’explotació, tradicionalment han optat per la no cotització d’un dels seus membres, i curiosament, qui no cotitza és sempre la dona.
Per Maria Rovira, responsable de política territorial de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos, per a La Independent