La professora especialista en sociologia jurídica de la Universitat de Saragossa, Teresa Picontó, adverteix que, amb l’actual crisi econòmica, el procés d’avanç cap a la igualtat s’ha frenat i, en aquelles famílies amb necessitats, la dona s’ha vist obligada a fer-se de nou càrrec de la llar.
Encara que ha reconegut que és difícil preveure el que passarà a mitjà o llarg termini, Picontó ha recalcat que les tasques de cura i atenció de la llar han tingut, i encara tenen, un perfil majoritàriament femení i, tot i que confia que això «s’anirà canviant de mica en mica», la dolenta situació econòmica no ajuda.
La crisi econòmica ha estat un cop «molt fort» a tota la vida familiar, diu aquesta experta en sociologia del dret en resposta a preguntes en el marc del III Congrés Estatal sobre la Defensa dels Menors a les Crisis de Parella que s’ha celebrat aquests dies a Palma.
Tots els països sentiran el pes de la crisi en les seves relacions familiars, però en el cas d’Espanya la qüestió de gènere és clau: les dones ho notaran més, ja que mentre a l’Europa central els contractes parcials els tenen tant homes com dones, a Espanya estan majoritàriament en mans de dones.
«Aquí el contracte a temps parcial suposa que ella és la que segueix assumint en major mesura les tasques de cura en general, sobretot de fills, majors o dependents, i l’únic que pot canviar ara en temps de crisi és a pitjor», comenta Picontó, per a qui l’habitual és que si és la dona la que té el contracte parcial i algú ha de renunciar a un contracte aquesta serà ella: «Aquest és el futur immediat».
Però els problemes que l’actual crisi ha portat a les famílies van més enllà, ja que els crea i els perllonga, afirma aquesta experta en dret, que fa referència a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística que apunten a un descens acusat del nombre de separacions i divorcis durant la recessió econòmica, a causa de la impossibilitat de pagar diversos habitatges.
Picontó, malgrat tot això, s’ha mostrat confiada que en els propers anys, «a poc a poc», vagi canviant la concepció que la cura de nens i grans és una mica femení. «El que passa és que aquest canvi s’està produint a poc a poc. No ha canviat moltíssim, però sí que no té res a veure Espanya ara mateix amb el que passava fa 15 anys. En aquest temps s’ha produït un canvi important», ha defensat .
No obstant això, Teresa Picontó admet que aquest canvi no ha estat suficient i que Espanya encara no pot presumir de tenir una família igualitària, de repartiment en igualtat de les funcions de la família, ni tan sols en els casos en què ambdós progenitors treballen.
