Al començament de la crisi, pels volts de 2008 va sortir un article que es preguntava que si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters, el resultat no seria potser diferent.
Això és el que va esmentar Mertxe Larrañaga a la primera conferència del cicle Crisi econòmica amb perspectiva de gènere que organitza el Centre d’Informació i Recursos per a les dones de Barcelona.
En el que el sostre de vidre és especialment dur en el món de les finances, en el que les desigualtats de salari són més ocultes ja que les principals remuneracions en aquest sector es deuen a bonus i extres que no entren dins la negociació col·lectiva.
La presència de les dones en política és més gran que en el món dels negocis i de les finances.
Al començament de la crisi, es pensava que serviria perquè entressin més dones als poders, però no hi ha hagut cap canvi. Hem passat de sostre de vidre al penyassegat de vidre, com és el cas de les dues dones que han posat al capdavant dels bancs nacionalitzats a Islàndia o inclús Christine Lagarde al capdavant del FMI es poden interpretat com a dones que assumeixen càrrecs de direcció d’organismes quan estan en risc de caigudes.
Malgrat tot, no es tracta només d’incorporar més dones, sinó d’incloure varietat, adaptar la visió feminista, com a contraexemple, Angela Merkel, entre d’altres.
Una de les dades que recolzen aquesta anàlisi és la composició de l’Ibex-35 en el que la presència de dones en els consells d’administració és de l’11% quan hauria de ser del 23%; seguint aquest ritme, el selectiu espanyol assoliria la quota al 2032, amb disset anys de retard.
Quan esclata la crisi no es produeix l’efecte expulsió del mercat de les dones (encara que s’esperava per tal de millorar les estadístiques), degut a que les dones ja estaven en el mercat laboral, però amb ocupacions no tan bones, hi havia una segregació per gènere que al començament va protegir a les dones, ja que el sector afectat per la crisi fou el de la construcció, eminentment masculinitzat. Però l’esquerda es tancà al 2010, amb l’ampliació de l’efecte a d’altres sectors.
L’atur, però continua discriminant i les dones estan menys protegides que els homes (un 15,6%) menys degut a que normalment tenen menys anys de cotització i a més, es torna a reproduir en la percepció de la prestació, tot tenint en compte a més, que hi ha menys dones que homes en el mercat laboral, herència de la divisió sexual de la feina.
L’atac sobretot al sector públic també suposa una minva en l’ocupació de les dones, ja que el 59% dels treballadors, són dones, a diferència del sector privat, i a través de la Reforma Laboral, que permet l’acomiadament en el sector públic per raons econòmiques.
A més, quan les dones es queden a l’atur augmenta la càrrega de treball domèstic, mentre que els homes es queden ‘los lunes al sol’, sí que incrementa la feina, però molt poc.
Amb la disminució de l’Estat, de moment, augmenta l’economia informal, on també hi ha una segregació molt gran, i una càrrega de la feina a les llars de les dones i els avis
