Segons algunes persones, la defensa de la paritat ha arribat a consagrar el principi gens igualitari segons el qual homes i dones són entitats diferents, ja que una persona pot ser seleccionada en funció de la condició sexual abans que per qualsevol altre mèrit o capacitat.
Diuen que no hi estan d’acord. I jo, tampoc! De fet, em sembla una pràctica execrable. Algun exemple: a Catalunya només hi ha un 10% d’alcaldesses; el 90% restant són homes. I podem canviar alcaldesses per rectores d’universitat, per directores generals, per directores d’empreses…
Si tenim en compte que el 52% de la població catalana són dones i, per tant, el 48% són homes i que la variable intel·ligència té una distribució similar per sexes, la pregunta és: ¿Quin creuen que ha estat fins ara el criteri pel qual s’han seleccionat fonamentalment homes com a alcaldes? ¿No creuen que el criteri ha estat el sexe?
Jo en tinc la certesa. És per això que reclamem un equilibri de poder entre els dos sexes, de manera que les persones seleccionades per a un lloc de responsabilitat ho siguin en funció de les seves capacitats i no del seu sexe.
