Renovar els drets de ciutadania és un dels reptes per tal de gaudir de la ciutadania plena al segle XXI. Ens trobem en una etapa de transició entre la societat industrial i la societat en xarxa, cal garantir els drets de ciutadania propis d’aquesta nova era.
La irrupció massiva de l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat ha donat pas a la societat en xarxa i l’economia del coneixement, en la qual el coneixement és input i output. Es tracta de la nova base material econòmica i social, i en aquest nou entorn l’accés al coneixement marca les diferències: disposar-ne o no, poder accedir-hi, poder-lo processar, suposen les noves barreres o les noves oportunitats per a les persones.
A aquesta nova realitat la base de les oportunitats és el coneixement més que la possessió de diners o els béns materials, per tant les dues polítiques bàsiques per generar igualtat d’oportunitats són l’educació universal de qualitat i l’accés equitatiu a les TIC. Ja que les TIC esdevenen determinants en les possibilitats reals d’accedir i processar la informació i el coneixement.
Hem d’incorporar en la nostra legislació els ciberdrets, una nova generació de drets vinculats a l’ús de les TIC. Una ciutadania plena i amb oportunitats requereix la regulació i la garantia d’aquests nous drets: el dret d’accés a Internet a una velocitat de qualitat; la neutralitat de la xarxa (net neutrality) com a garantia d’una internet oberta i equitativa; dret al secret de les comunicacions electròniques ; elaborar una carta de drets dels usuaris i usuàries dels serveis de la web 2.0 i garantir el dret a la reparació i rectificació en el cas de publicació de possibles delictes o actes en què posteriorment es provi la seva falsedat.
L’aposta per la net neutrality, la Internet oberta i per les tecnologies obertes, són la clau per garantir les llibertats i generar condicions reals d’equitat en la societat xarxa.
En la llei de telecomunicacions l’opció socialista ha estat garantir la net neutrality, ja que aquesta llei estableix les regles del joc al nostre país sobre les infraestructures que permeten no només l’accés a Internet, si no, també, les xarxes que faran servir els nostres sectors productius, les nostres activitats culturals, socials i polítiques.
En la societat xarxa, les regles d’accés a la Xarxa de xarxes determinen les possibilitats reals d’accés a la informació, tenir o no condicions per desenvolupar una veritable societat del coneixement, o permetre que Internet segueixi sent un espai d’innovació i d’oportunitats per el conjunt de la ciutadania.
El principi de net neutrality, és l’estatus quo inclòs en els acords de funcionament de circulació del trànsit a la xarxa. En aquest sentit, garantir el principi de net neutrality per llei, significa apostar perquè Internet segueixi sent el que és, una plataforma oberta i equitativa.
Una xarxa neutral assegura el concepte d’Internet com a espai públic, un espai públic que ha de ser democràtic, al qual tothom pugui accedir i que ningú pugui limitar a quins continguts o quins serveis accedeixin altres persones.
La neutralitat a la xarxa suposa no només un dret, sinó una aposta per xarxes que generin competència i dinamitzin l’econòmica. Significa una sèrie d’implicacions en l’àmbit econòmic, com que aquest espai continuï sent un espai de desenvolupament, d’innovació i d’accés a la circulació de forma competitiva, així com, implica que les pimes puguin crear els seus negocis en unes plataformes transparents i estables .
La net neutrality, pel que fa a xarxa oberta, està relacionada amb les tecnologies lliures i el programari lliure. Una xarxa neutral, oberta i equitativa, és la que ha permès el desenvolupament de la de web social, el programari lliure o la Viquipèdia. Aquests són projectes resultants de l’anomenada intel·ligència col·lectiva a través de la xarxa, en què la gent està disposada a cooperar i col·laborar per construir en xarxa.
El sistema de xarxes de telecomunicacions permet realitzar un paral·lelisme: és el sistema de carreteres. En el qual, encara que existeixen carreteres, autovies i autopistes de pagament, cada persona en cada trajecte decideix lliurement per on circular i sense restriccions. Les normes de trànsit les posen els governs i afecten a totes les vies, no hi ha diferents normes de trànsit creades per cada concessionari en cadascuna de les autopistes i un concessionari no pot restringir el trànsit a unes marques determinades de cotxes davant d’altres, ni pot posar un carril exclusiu per a una empresa concreta de transport. Ni tenir un vehicle d’alta gamma front o un utilitari no et pot impedir circular o no per una carretera concreta. Tot això no impedeix la gestió del trànsit quan és necessari, i la qüestió és que apliquem aquests mateixos principis al trànsit a Internet.
Apostar per les tecnologies obertes i, en concret, el programari lliure, té avantatges socials perquè genera més beneficis i oportunitats entre la ciutadania alhora que suposa una oportunitat per a l’economia local.
Hem de contemplar les tecnologies obertes com a garantia de les llibertats al segle XXI, per les seves característiques com són la transparència i la interoperabilitat que generen independència respecte a marques concretes i seguretat. Garanteixen la privacitat i la seguretat en el tractament de la informació, drets i garanties digitals per a les persones.
El suport dels governs al programari lliure no només suposa clars avenços en les llibertats individuals i en els drets digitals, sinó que implica t productiu local, en la innovació industrial la competitivitat empresarial.
El programari lliure suposa una oportunitat per a l’economia local. Significa una aposta per a la teixit empresarial propi tic i les pimes locals. Necessari pel creixement econòmic i dels sectors emergents en la nostra economia, així com l’aposta per ser un país creador de tecnologies i no que consumim les tecnologies desenvolupades en uns pocs països.
Abordar el ciberdrets suposa un pas endavant en el concepte de ciutadania, generant equitat social i oportunitats entre les persones. Però a més l’aposta per les tecnologies lliures i la net neutrality és important no només per l’equitat sinó per la sostenibilitat a llarg termini de tot l’ecosistema productiu i d’innovació, i la capacitat que ofereixen per a ser autònom en les decisions com a país.
