L’anterior és el títol de la conferència que vaig tenir l’honor d’impartir el passat 14 de febrer dins de la jornada Matemàtiques, substantiu femení i plural organitzada pel Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath).
El públic assistent era, majoritàriament, alumnat d’ensenyament secundari, i vaig decidir començar amb una pregunta provocadora: ‘Algú que estigui a la sala pensa que les dones són pitjors en matemàtiques que els homes?’. Per descomptat, ningú va aixecar la mà. Era obvi que ningú ho anava a fer. Encara que és probable que alguna de les persones assistents -joves o grans- ho pogués opinar, encara que fos de manera inconscient.
Perquè de fet, alguns estudis així semblen indicar-ho. Un d’ells és el projecte ESTÈREO (dut a terme pel grup GenTIC, Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya) que estudia ‘la influència dels rols de gènere en la motivació acadèmica i l’autopercepció de competències entre estudiants d’educació secundària ‘. Com a part d’aquest estudi es van dur a terme cinc tallers en un IES de Barcelona en què es preguntava a 96 estudiants (47 noies i 49 nois repartits en grups mixtos) de segon i tercer de l’ESO quines eren, en la seva opinió, les tres assignatures en les que les noies i els nois són més competents. Les eleccions realitzades (per als nois l’educació física, la tecnologia i les matemàtiques; per a les noies l’educació visual i plàstica, les ciències socials i les ciències de la naturalesa) per l’alumnat i els motius pels quals les van efectuar ( ‘els nois pensen més ràpid i són més de nombres ‘,’ a ells se’ls donen millor els números ‘,’ les noies estudien més són més aplicades ‘, etc.) ratifiquen la persistència d’estereotips de gènere que influeixen en l’autopercepció de les competències i en la valoració de les disciplines. No obstant això, les notes de les noies eren millors que les dels seus companys en totes les matèries, incloses les matemàtiques i la tecnologia.
¿Potser les matemàtiques no són coses de dones? És clar que ho són i de fet, sempre ho han estat. Les pioneres no van rebre una educació reglada i, malgrat tot, van aconseguir brillar en una disciplina en la qual la imaginació és determinant per avançar … ¿i qui et pot impedir pensar? Aquestes dones són referents necessaris, miralls en els quals les joves poden mirar-se per entendre que elles, si així ho desitgen, també poden prosseguir aquest camí. Penso en una d’aquestes ‘figures ocultes’, Katherine Johnson, que el passat mes de setembre va complir cent anys; el seu amor per les matemàtiques es manifesta en aquesta bella frase: ‘Algunes coses desapareixeran de la nostra vista, però sempre hi haurà ciència, enginyeria i tecnologia. I sempre, sempre, hi haurà matemàtiques.
Avui dia es realitzen nombroses activitats per mostrar referents de dones de ciència a noies i nois … i també a públic divers que influeix de manera directa en les decisions de les i els joves. A més de parlar de les pioneres que ens van obrir camí a les altres, la presència de professionals de les matemàtiques treballant en l’actualitat en diferents àmbits és una meravellosa eina perquè percebin tant la bellesa d’aquesta disciplina com quin tipus de problemes aborda i resol. Aquestes campanyes s’han de fer amb cura per evitar missatges sexistes; recordem el desafortunat Science It’s a Girl Thing promogut des de la comunitat europea el 2012.
No es tracta de ‘convèncer’ a les noies perquè s’apropin a la ciència amb ‘reclams estereotipats’. Es tracta de mostrar-los que no hi ha cap motiu perquè Dones + matemàtiques no sigui… una equació perfecta.
Marta Macho Stadler