Sovint no pensem en les percepcions dels votants en relació amb el gènere dels candidats de cada partit polític , però és important fer-ho perquè té conseqüències. Els electors tendeixen a associar trets de personalitat femenina i masculina ignorant les capacitats reals de cada candidat/a. Així, els homes són puntuats en energia, competitivitat, lideratge, independència, preparació, ambició, entre d’altres. Mentre que, amb les dones, es tendeix a puntuar en esforç, prudència, discreció, tenacitat, sensibilitat, proximitat, atenció i diàleg. Així doncs, quan pensem en els llocs que una dona podria exercir perfectament en la política, creiem que ha de treballar en els àmbits d’educació, sanitat o en polítiques socials, i no donem crèdit al fet que una dona pugui ser ministra de defensa (com l’ex ministra Carme Chacón, durament criticada).
Per tant la societat fa que romanguin uns estereotips i clixés, que afavoreixen una determinada opinió pública i reforcen les percepcions que tenen les lidereses polítiques de les seves habilitats, marcant així les seves relacions competitives entre elles i els seus companys de partit. Tot això és degut a que els electors reben una informació que reprodueix els models clàssics de gènere. Per això a les candidates se’ls presumeix unes habilitats en detriment d’altres, se les veu més capacitades en segons quins àmbits o se’ls pregunta més uns temes que uns altres amb una forma i un contingut diferent al dels homes. Potser algú recorda que la pregunta a un polític «Com porta la conciliació laboral i familiar de casa?».
Aquests esquemes de gènere estan des de fa massa temps en la societat i fan que influeixin molt en les opinions de l’electorat, les seves preferències polítiques , electorals i com no , també als mitjans de comunicació.
Així i tot, el fet de ser dona en la política pot proporcionar avantatges competitius per a les polítiques i una oportunitat per als que aspirem a una altra nova dimensió i manera de fer política? sí, però amb reserves.
Cada vegada hi ha més demanda d’una política amb nous valors , relacions , temes latents en la societat que s’està expressant amb força cada dia i coincideix amb els rols de personalitat i habilitat de les líders polítiques . «Elles» poden interpretar aquestes demandes i proporcionar una nova manera de fer.
Lamentablement, és difícil obtenir aquesta nova política que busca aquesta » feminització » i un protagonisme de les dones en ella. Però no podem tolerar que aquesta continuï segrestada i monopolitzada per homes que no responen a l’ànsia d’una política més democràtica, eficient, útil i que malbaratament igualtat.
Article publicat a CatalunyaPlura
